Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Fa més qui vol que no qui pot?

|

- Publicitat -

Aquell any de 1963 un profètic Martin Luther King diu, I have a dream. El 2008 un senador demòcrata americà, actual president, Barack Obama, conjura els elements sagrats de la paraula. Ho fa amb un mot gran o lema de tres dimensions. Yes, We can es converteix en una afirmació inclusiva altament gregària. Un potent ‘nosaltres’ fa de l’individu un col·lectiu. I un verb de connotació poderosa en llengua anglesa  –can significa decisió- invoca el poder en majúscules. El 2011 un poble exclama: ‘Volem TV3’, perquè voler és poder.  En francès un vouloir és en ell mateix la détermination mène à la réussite. Un mot que en totes dues llengües romàniques implica el somni humà dins el col·lectiu.
I és que la paraula excel·leix el corpori. Els mots són metzines de l’ànima a mercè del millor bruixot. I l’encanteri comença.
Tot just enfilàvem el 2011 i un periodista del Financial Times fa saber al món que el poble català és un ‘llast’, un mort, una càrrega. Feia un any que Europa Press havia informat de la ‘injustícia’ que suposava l’ús del català al cinema.
I és que en qüestions de bruixeria la realitat no és el més important. El bruixot força amb la paraula els esdeveniments. És el poder del llenguatge.
Per la força mediàtica de l’esport, faig memòria d’aquests titulars: ‘El president del Sevilla critica el “catalanisme tancat” de Laporta i aquest li catalanitza el nom’ (24-XII-09); ‘Increpen l’entrenador del Girona FC per parlar en català, i aquest abandona la roda de Premsa’ (11-03-2011).
Per la força mediàtica de la ironia i de l’humor hàbilment fets presents a través de la paraula heretada, faig referència al programa de TVC, ‘Polònia’, en què els mots, fonèticament perfectes adesiara, són mostres d’història col·lectiva.
El President Mas del Polònia no s’oblida de difondre amb exactitud la vocal neutra; i a més a més la fa moderna en aplicar-la al mot nou truncat: ‘El logo de CIU està depre’ (03-03-2011), explica el president a Mas-Colell. Ho fa deixant anar aquesta àtona oriental dels mots de tota la vida: ‘mare’, ‘pobre’…
En Francisco Camps del Polònia, en llengua col·loquial, ens envia a tots ‘a fer la mà’ (24-02-2011). Na Pilar Rahola de ficció renya els metges que operen un Josep Cuní imbatible: ‘I ara li heu de fer les celles?’( 10-03-2011).
Al cap i a la fi els mots són empremtes individuals de comportament col·lectiu i de saviesa heretada, capaços de construir cada dia el ‘nosaltres’. Per això mateix cal vetllar per la segona oralitat, aquell oral que simula espontaneïtat a partir d’una tria de mots ben preparats.
Un Xavier Tries, deixeble, practica amb l’expresident Pujol bona dicció. Ha d’aprendre a pronunciar un so concret. El mestre de la paraula, l’expresident de Catalunya,  li aplica el mètode de tota la vida: la tècnica dels embarbussaments. En Tries s’afanya a repetir la fórmula màgica: ‘Un carro carregat de rocs’. I talment com bon encanteri, el resultat del conjur el porta a pronunciar amb destresa carrers i barriades, noms i partits. El bocí de ficció acaba, però, deixant enlaire la validesa del bon llenguatge en un auditori convuls.
En qüestió de fats, hom viu amb l’ai al cor. Un bon fat a vegades va de bracet d’un mal fat.  La veu no corpòria del programa diu: -‘Sóc la veu en off de l’Albert, se siente’.
Imaginau-vos que a la ‘nostra’ televisió cada espanyolisme fos substituït per un mot màgic -llegiu-hi cultural- d’alguna contrada dels Països Catalans. Imaginau-vos que els mal anomenats dialectalismes es convertissin per art d’encanteri –llegiu-hi força mediàtica-, en llenguatge col·loquial català. Imaginau-vos que el mot opac ‘xulu’ desapareix. Imaginau-vos que el mot gran ‘poll reviscolat’ o ‘poll entrat en costura’ se sent en pantalla. Imaginau-vos que fem descansar el verb ‘atonyinar’, i en Basses de ficció també és capaç de recórrer al geosinònim ‘etzibar cebaiols’.
És la màgia. És el somni. És la força de la paraula.
 

 
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut