Els que juguen a escacs saben que una estratègia ofensiva obliga, habitualment, a accions defensives per part del contrincant. A la partida del procés hem vist conats ofensius per part de l'Estat espanyol, com són els atacs a la llengua o a l'ensenyament. Però la batuta del joc l'ha portat la part catalana, primer amb l'assaig del 9-N de 2014 i desprès amb l'ofensiva que va culminar amb l'1-O. Els fets del 20-S cal contextualitzar-los dins de l'ofensiva catalana de l'1-O, com una temptativa per evitar el Referèndum. El resultat d'aquesta primera ofensiva ha estat agredolç, d'una banda vàrem guanyar i vam fer el Referèndum. D'altra banda, vam perdre peces importants, els presos polítics, que no poden continuar la partida amb la màxima eficàcia. El cas dels exiliats és diferent, tret del dolor de ser lluny de casa, ens ha ofert un magnífic altaveu internacional i ha posat en evidència la justícia espanyola. Per tant ens ha donat bones victòries que han permès aixecar l'ànim i la moral.
Però la partida continua. Si continuem l'analogia dels escacs, podem dir que estem en el joc mitjà, la fase en la qual poden tenir lloc la majoria de les combinacions. En aquest punt l'estratègia és cabdal. Cal establir un altre ofensiva, la segona, que ens portarà a la fase final del joc.
L'Exili Conduït pot esdevenir la 2ona ofensiva catalana.
Què és l'Exili Conduït? És l'exili català encapçalat, guiat i conduït pel President i el Consell de la República. aquest exili cal que sigui polític i econòmic.
L'exili polític ja és una realitat. L'econòmic és la novetat d'aquesta proposta. L'Exili Conduït cal que ofereixi a les empreses un estudi personalitzat fiscal, comercial i financer per deslocalitzar-les del territori espanyol. Sí, he dit territori espanyol, potser cal aturar-nos en aquest punt i fer un anàlisi de la realitat que vivim.
Totes les institucions catalanes són ens territorials espanyols, ajuntaments, diputacions i la mateixa Generalitat. De la mateixa manera, tots els espanyols residents a Catalunya són catalans, ho són perquè viuen en aquesta comunitat autònoma. Si un català s'empadrona a Múrcia passarà a ser murcià i si ho fa a l'Aragó esdevindrà aragonès. per tant, la catalanitat, a Espanya, és un atribut territorial. També cal recordar que les persones jurídiques establertes a Catalunya són empreses espanyoles. En resum, que la comunitat autònoma de Catalunya és, a hores d'ara, Espanya.
D'altra banda, la nacionalitat és un dret humà, és personal i inalienable. En cap cas depèn del territori. Un espanyol ho és a Espanya i a la Xina Popular, de la mateixa manera que un americà ho és a Estats Units com arreu del planeta. Malauradament els catalans, com precisament no estem organitzats en un Estat, no tenim la nacionalitat catalana. Som espanyols de grat o per força.
Ara bé, des de l'1-O tenim un President català a l'exili. Ja no és President de cap ens territorial espanyol. Té tot el dret de món a crear una organització on es poden inscriure totes aquelles persones que desitgin tenir la nacionalitat catalana. Aquest President cal que treballi amb i per aquestes persones. És un fet únic, mai en mil anys d'història hem tingut aquesta possibilitat. D'una banda perquè la nacionalitat és un dret humà molt recent (1948) i, d'altra banda, les TIC ens permeten organitzar-nos de manera ràpida i eficient en qualsevol lloc del món.
És una bajanada la proposta d'Exili Conduït? Potser, per respondre aquesta pregunta, caldria recordar fets històrics recents.
L'any 1989 milers d'alemanys de l'est es van exiliar de la RDA a través d'Hongria. No era un fet aïllat, l'exili era una realitat constant a la RDA. De fet, el Mur de Berlín i el fort control de fronteres eren els instruments del règim per evitar les fugides massives. L'exili d'aquell any, més la manifestació massiva del 4 de novembre a l'Alexanderplatz de Berlín, amb gairebé 1 milió de persones, van ser el punt final del Mur de Berlín, que va caure el 9 de novembre de 1989. Tot plegat va concloure el 12 de setembre de 1990 amb el “Tractat Dos Més Quatre” i, el 3 d'octubre del mateix any, es va fer realitat la unificació d'Alemanya i la recuperació de la plena sobirania de l'estat alemany.
Fixeu-vos en la combinació guanyadora: manifestacions massives + exili.
I les empreses, per què marxaran d'Espanya? En cap cas ho faran per la bandera, la seva motivació serà la butxaca.
En efecte, la globalització permet a les grans companyies multinacionals situar la seva seu social en l'estat que consideren que els convé, i un criteri molt important és la millor fiscalitat.
L'any 2015 hi havien a Catalunya 497.264 Pimes (Anuari de la Pime Catalana 2017). Són la saba de Catalunya. Tanmateix poques d'aquestes empreses tenen les possibilitats i els mitjans per aprofitar els avantatges de la globalització com ho fan les multinacionals.
Per poder oferir avantatges fiscals, comercials i financers a les Pimes, cal que el President i el Consell de la República projectin un clúster català en un país d'Europa. Un clúster que ofereixi tot el que calgui per les empreses (oficines, telecomunicacions, etc) i per les persones que hi treballarien (habitatges, serveis, mobilitat, etc). D'aquesta manera aconseguim assolir un doble objectiu, d'una banda les Pimes podrien competir millor, amb els mateixos instruments que les grans empreses, arreu del món. I d'altra banda el President dels catalans promouria un exili econòmic que, amb tota seguretat, debilitaria a l'estat espanyol.
Mentrestant, a dins del territori, a Catalunya, cal continuar reivindicant el dret a decidir, el reconeixement nacional, la denúncia dels presos polítics i cal continuar fent manifestacions pacífiques multitudinàries.
Sens dubte, aquesta és la combinació guanyadora: manifestacions massives + Exili Conduït.
Per acabar tornem als escacs.
Si tenim estratègia la podem implementar. Si tots plegats concordem, podrem fer moviments tàctics, sobre el tauler, per assolir objectius. Els escacs és un joc on totes les peces són importants, totes tenen funcions determinades i, el bon jugador, cal que aprofiti aquestes funcions de manera coordinada. És a dir, no cal que totes vagin juntes, el que cal és que vagin coordinades.
També tenim, en aquest moment de la partida, un avantatge afegit: sabem clarament com juga l'adversari.
Per tant, amigues i amics, cal establir la 2ona ofensiva. Cal adoptar una estratègia. Cal planificar i establir sistemes per coordinar moviments tàctics. Cal anticipar la resposta de l'adversari. I cal confiar que, tot i la dificultat del joc, podem guanyar perfectament la partida.
