Fa quatre dies que varem escoltar el comunicat d’ETA, comunicant-nos que deixava de forma definitiva la lluita armada i traslladava la responsabilitat a la societat democràtica basca per defensar el dret a decidir. Els primers moviments els ha realitzat el govern basc de la mà d’en Patxi López del PSE. Ahir al programa Salvados de la Sexta ens va descobrir moltes incògnites i alhora respostes a moltes preguntes d’una forma subtil i en la totalitat del seu conjunt, va ser un programa molt més interessant que el de la setmana anterior.
Recomano a qui no l’hagi vist que esperi a que sigui penjat al web de la cadena i que hi presti molta atenció, a tot allò que veurà i escoltarà.
Molta gent hi desconfia en el comunicat emès per ETA. Particularment, tal com vaig escriure en l’anterior article, confio plenament en el gran valor del missatge que molts volen desprestigiar-l’ho. L’escenari que s’obre a Euskal Herria és el més important en tota l’historia i en Patxi López, Zapatero i en Rajoy, per molt que no ho vulguin reconèixer, son els principals actors de vodevil d’aquesta gran obra de teatre que ha servit per assolir, el primer pas en la plena llibertat del poble basc i de la seva causa.
Igualment, ahir el govern espanyol va exigir en el comunicat de l’UE que canviessin les paraules “lluita armada” per “banda terrorista“. Tant els hi costa entendre a aquest govern – d’un estat que s’en diu plurinacional, que si ha estat un conflicte armat entre dues nacions – que és allà, on principalment està l’eix de tot el conflicte.
S’ha d’aconseguir acostar-hi els presos a Euskal Herria, però sense reducció de penes i a tots aquells que van ser condemnats per idees polítiques, no per delictes de sang, s’hauria de poder-ne’n reduir les seves penes. L’entrega d’armes és un fet més que anecdòtic, ja que si tornès a succeir es podrien rearmar sense problemes, així i tal com va dir el meu pare: Que les deixin al pou on les tenen fins que es rovellin del tot.
Un altre tema – pilar bàsic – interessant per tota l’esquerra abertzale, és que en Arnaldo Otegi quedi el més aviat possible lliure. És la peça clau del pal de paller de l’independentisme basc. Els grans partits de l’estat – i el propi PNB – saben que quan més temps estigui a la presó, més força i pes polític en tindrà. Demanem la seva ràpida alliberació i que sigui el destí l’únic personatge que hi actuí.
L’esquerra abertzale està a punt d’assolir els seus millors redits electorals en els propers tres anys – per molt que els vulguin derrotar i rebentar l’independentisme amb els vots, ja que els hi han pres finalment les bombes – i en aquestes pròximes eleccions generals, per el seu futur i proper alliberament nacional per la via democràtica.
Mentre aquí a Catalunya, seguim colocant els troncs a la llar de foc per calentar les beceroles. Trista destinació per una població de tarannà democràtic amb dirigents polítics molt més que mediocres..
