God saves the queen, forever. En Cameron, va donar l’esquena a tota europa com n’és habitual en el tarannà britànic. Solament, els interessa salvar-hi els seus respectius culs i seguir formant part del mercat lliure de la C.E.E, per enfortir la seva City econòmica. Què els hi vagi bé. Gràcies, per a res i adéu-siau.
23 països dels 27, van adoptar el que s’ha anomenat com una decisió històrica, per un avenç en les polítiques fiscals unitàries dins l’unió. Espanya, com sempre ha tret pit de pollastre i s’afirma com a soci preferent del mercat Merkozy. Això si, en mans d’un ex-president i no de l’electe en un període de vacances blanques i de gravíssim estat del comptes, d’un estat pobre i mediocre. D’aquells que és creuen al cap-munt del Dragon Kan, sense saber, que tard o d’hora arribaran els loops infernals.
Sempre amb la bandera i la seva constitució ben agafada i enlairada, potser, per a que en un món de gegants, tingui presència una colla de barrufets rondinaires i llepaculs. Aquesta enèsima entesa – aliança – s’ha batejat com a Euro Plus, segurament pensant que és el combustible que necessita Europa, per engegar d’una vegada la tartana, sense rodes que és.
Hem de ser conscients que perdrem sobirania fiscal. Dic perdrem, perquè ens agradi més o menys, els catalans formen part – per arrossegament – d’aquest país, anomenat Espanya. Ara els pressupostos hauran de passar primer abans per Cal Brusel.les, per desprès ser ratificats per els Parlaments. Què hi voten en contra, cap problema, és fa i punt. Tot molt democràtic…
Aleshores, perquè necessitem tants presidents de comunitats autònomes i d’un govern central? Per el que sembla, per a res com el Senat, però democràtic, oi? O sigui, si els pressupostos han de passar per Europa, cal pensar, que primer seran prèviament esquarterats els autonòmics i d’allà, els de l’estat. No sóc euroescèptic. Haig de dir, que més aviat m’hi han tornat.
Els sobiranistes, demanàvem les llepades a les ferides de la nostra trista posició dins de l’estat espanyol, per assolir uns al.liats en la nostra cerca de sobirania plena, però a hores d’ara, som més pobres i estem més sols, en això, que t’han ens ha agradat emmirallar-nos. Europa, C’est fini. És hora de canviar els plantejaments, si volem sobreviure.
