- Publicitat -
Quan just després del 27S van imputar al President Mas vaig fer una editorial dient que s’havia acabat la revolta dels somriures i alguns em van acusar de dramàtic. I és evident que mai no podem deixar de somriure malgrat alguns això intentin. Però també és cert que hem traspassat una línia vermella per l’Estat i ara han canviat les normes de joc.
Ja no podem anar amb el lliri a la mà perquè els titulars de premsa i les amenaces comencen a quedar enrere; ja no són simples advertències. Avui podem dir que el procés ja té les primeres víctimes. I no podem somriure quan abans d’ahir a la nit tres companys de lluita van passar la nit al calabós i, no, no podem somriure quan ahir un company de lluita va passar la nit a presó sota un argument pèssim de la fiscalia de l’Estat del PP i sense saber quan tornarà a estar en llibertat.
Hi haurà més detencions, més acusacions. L’Estat es capaç de detenir un bon dia 50, 100 o 150 persones per intentar frenar el procés, per això ha fet la llei mordassa. L’Estat és capaç de tancar a presó al President de la Generalitat, per això ha canviat la llei del Tribunal Constitucional. L’Estat és capaç de qualsevol cosa, i de fer-ho per unanimitat quan més avancem nosaltres. En veurem de tots colors i cal que siguem forts.
Els qui pensaven que com el nostre objectiu de llibertat és noble tot plegat seria un duel democràtic estava equivocat perquè mai ningú no ha demostrat que l’Estat sigui democràtic. Ja ens van advertir fa uns dies que podien utilitzar l’article 155 de la Constitució per anular l’autonomia. Abans d’arribar a aquest extrem faran moltes altres coses.
D’això cal que aprenguem que ells són molts, estan organitzats, van a la una i tenen estratègia, matussera, però la tenen. Nosaltres som menys, tenim bones intencions, però ni anem a la una, ni tenim nou Govern, ni hem acordat encara quin serà el full de ruta. Cal doncs que no perdem mai la màgia ni aquells elements que han fet que emmirallem al món, però també que arraconem una mica els somriures i ens posem a arribar a acords quan més aviat millor. Hem de ser un de sol per fer front a aquesta guerra d’Estat.
I en un dia com avui cal no deixar de pensar que tenim un dels nostres empresonat, la primera gran víctima del procés. Ànims Andreu, pensem en tu, lluitem amb tu com tu també lluites i quan surtis seràs rebut amb tots els honors i a continuar. Patriota, ningú no ens va dir que això seria fàcil però mai no ens va fer por lluitar; és per això que guanyarem. Bon dia a tothom, bon dia amic Viloca.
www.ericbertran.cat
Publicitat
