ESPEREM UN ALTRE COP DE PORTA

Mai han entès res i a hores d’ara, encara s’entesten a no voler entendre-ho, no volen entendre que el sentiment dels catalans es ser-ho i sentir-se’n, que una gran part de nosaltres, ni tant sols ens sentim espanyols, malgrat surti la tap de cossi, donant lliçons arreu, i això de tap de cossi no es pejoratiu, és un epítet que se’m podria aplicar a mi mateix, amb això es pot entendre, que és una forma simpàtica i irònica alhora, per expressar un fet.
A ella, els seus companys i els seus seguidors, els hi voldria recordar, que quan els catalans desprès de la mort del dictador, reivindicàvem llibertat i democràcia, amb l’eslògan , amnistia i estatut d’autonomia, no reivindicàvem pas una descentralització, estàvem reivindicant la nostra Nació, d’acord, no estàvem reivindicant directament la nostra independència, però indirectament si, érem molt conscients, que aquell era el primer pas d’un llarg camí i sabíem que no el podíem fer de cop, almenys de manera pacífica.
D’acord, és veritat, també n’hi havien molts, que de molt bona fe es varen creure, que aquell estatut seria de debò i que podia ser per sempre, fent-li les modificacions oportunes. Però aquests governants espanyols han estat tant sapastres, que també aquests, amb el temps s’han adonat que aquest projecte no tenia futur i fins i tot aquells a qui l’Estatut els hi semblava un xic massa agosarat, s’han adonat que estem en un carreró sense sortida i que no hi ha més remei que fotre el camp. Ara ja només queden aquells que no ho acaben de veure clar i els que en viuen, d’aquest caos tremebund que és l’Estat  Espanyol, tal com està dissenyat a les seves bases, des de fa segles.
Com que estic convençut que aquest camí que hem emprès, no té marxa enrere ni tampoc té aturador, els hi diria simplement a tota aquesta colla de prepotents, que baixin del burro i no s'hi posin de cul, que tard o d’hora ho hauran de fer.
 
Manel Mayor                                                                       25 de Juliol de 2014