M’he tingut d’assabentar-me avui pel matí que aquesta passada nit, en Manuel Fraga ha mort. A una edat de 89 anys és ben normal, no em de fer-ne escarafalls sobre això. No m’alegro de la mort de ningú, a diferència del tracte que normalment en rep qualsevol figura de la nostra historia i política catalana, inclòs per els propis estaments de la nació catalana.
L’any passat ven perdre grans patriotes catalans i ara els hi toca als nacionalistes espanyols. És llei de vida, ens agradi menys o no. Que hagués preferit que el jutgessin, doncs si, però aquest és l’estat d’Espanya i les seves lleis.
La bogeria de les Dues Espanyes antagòniques representada per el PP i el PSOE. Espero, que tot aparegui a la llum pública més tard o d’hora.
Però, el que no entenc ni podré entendre és que si som catalans i no pas espanyols, pregunto? Aleshores, perquè ens preocupa el que fotin els espanyols, sinó considerem Catalunya part d’Espanya. S’ha mort un d’ells, doncs que l’hi farem. Preocupem-nos de la nostra nació, i deixem les collonades per les Dues Espanyes i els seus espanyols…
