Divendres, 1 de juliol de 2022 - Edició 1436
La República

Esclata la primera crisi del Govern Torra

Vertigen al Parlament. Aires de nova guerra civil independentista com la que es va viure el Nadal de les conferències entre Mas i Junqueras (2014-2015), el dia que fa 82 anys de […]

El Dietari del Procés 18/07/2018

Vertigen al Parlament. Aires de nova guerra civil independentista com la que es va viure el Nadal de les conferències entre Mas i Junqueras (2014-2015), el dia que fa 82 anys de l’alçament militar de Franco contra la República, i 100 del naixement de Nelson Mandela (la història sempre és capriciosa).
 

La veritat és que es fa difícil explicar què és el que ha passat a la reunió d’avui de la junta de portaveus en la qual el president del Parlament ha decidit anul·lar la sessió plenària prevista per avui vista la situació de desconcert de vot que s’ha produït. Cal recordar i remarcar que tot ha vingut a causa de la darrera prova de foc del jutge Llarena, que fa uns dies va suspendre la condició de diputats dels presos i els exiliats deixant la porta a una substitució temporal d’aquests càrrecs.
 

Tant Junts per Catalunya com Esquerra Republicana, però no la CUP, han acceptat la prerrogativa, però l’embat ha arribat quan els junters han volgut excloure el president Puigdemont de l’acord de substitució. La reunió de la Mesa ha estat molt tensa, i cada partit ha votat una cosa diferent. El fet rellevant és que la majoria independentista s’ha fragmentat completament: ERC ha votat que sí a la suspensió temporal “per preservar els drets dels diputats a la presó i a l’exili” segons afirmen, i els dos membres de JxC han votat un que No (Josep Costa) i l’altre (Eusebi Campdepadrós) quan anava a votar Sí, s’ha abstingut, segons sembla, després de veure un misteriós Whatsapp que li ha mostrat el seu company de files. Ho han intentat arreglar dient que estava pactat votar diferent perquè se suspengués el ple i guanyar temps, però la notícia del Whatsapp ho ha desmuntat.
 

La compareixença de premsa de les dues formacions que s’ha produït després, davant de l’estupefacció per part de tothom i el linxament a banda i banda a les xarxes, ha acabat com el rosari de l’Aurora: JxC ha denunciat que Roger Torrent havia trencat un acord de manera unilateral amb JxC, i ERC ha sortit després força irada dient que JxC havia mentit ja que no s’havia arribat a cap acord i que el que havia fet JxC “inadmissible”. Els republicans, a més, han aprofitat per tornar a posar en evidència les desavinences entre els dos diputats de JxC, a les portes del congrés del PDECat. La llista del president, per la seva banda, ha acusat ERC de buscar una estratègia conjunta amb el PSC, de blanquejar-los i de fer seguidisme del jutge Llarena.
 

Després d’aquesta jornada, dura, el pacte de govern queda tocat, i Quim Torra es troba en la tessitura d’haver de demostrar lideratge per poder reconduir la situació. L’unionisme es frega les mans (i Aznar també) i es posa en evidència que el país està governat per dues forces d’igual magnitud que tenen estratègies completament diferents però un objectiu comú: la independència, i l’hegemonia al país. Caldrà que es tornin a arromangar per arreglar la situació. El que és ben clar, és que sense una estratègia conjunta, serà difícil. Al ciutadà, avui li queda una frase de Mandela, que va estar prop de trenta anys empresonat: “Només una acció de masses disciplinada pot garantir la nostra victòria”.