Dissabte, 25 de setembre de 2021 - Edició 1157
La República

En hora bona

He estat fa poc a Holanda per feina però he aprés molt i no m’ha costat gaire adaptar-me a les diferencies d’horari que tant ens diferencien i ens separen de […]

Josep Lluís Sànchez Palacios
Josep Lluís Sànchez Palacios 22/05/2016

He estat fa poc a Holanda per feina però he aprés molt i no m’ha costat gaire adaptar-me a les diferencies d’horari que tant ens diferencien i ens separen de la majoria de països europeus.
Dinàvem a les 12 del migdia i a la una ja tornaven a treballar fins les 5 del vespre. Per descomptat començaven al matí més d’hora. I a la tarda veia com les darreres botigues tancaven a les 19 h. Tot està preparat en base a un horari vital essencialment diferent del nostre.
En realitat, començava el dia més o menys com a casa nostra. Es a dir que és a partir d’aleshores quan es produeix la divergència horària que es fonamenta en el diferent horari de dinars i sopars així com de la durada i la finalització de la jornada laboral. La paradoxa és que comencem al mateix temps que al nord d’Europa però acabem més tard! Vol dir això que treballem més? I sobretot, s’aprofita més el treball i el rendiment global del dia?
Doncs, sembla que no. Millor dit: Està demostrat que no és així i per això fa temps que s’està impulsant un projecte de Reforma Horària amb el suport de la Generalitat i altres institucions.

Més que un tòpic, ja és un tema recorrent el de la nostra necessitat de fer una reforma horària a Catalunya per afavorir la conciliació entre la vida laboral i familiar i per millora l’eficiència i l’eficàcia de la jornada laboral. Un dels punts principals que es volen abordar d’inici són els horaris de dinar i sopar. A tots els països europeus s'esmorza a la mateixa hora que aquí, però la resta d'àpats no es fan igual. Dinen a les 13 hores i normalment després de les 8 del vespre ja no sopen, mentre que aquí dinem sobre les 14.30 hores i sopem a partir de les 9.

Enhorabona 

Potser és aquesta reforma horària una de les grans transformacions socials poderoses que pot arrossegar d’altres, perquè s’ha de reconèixer que no és un canvi menor.
Per això vull expressar les meves felicitacions i enhorabones sobretot a Fabian Mohedano, l’impulsor i ara president del Consell Assessor per a la Reforma Horària, davant l’immens reptes sobretot per convèncer de la factibilitat de la mesura i, sobretot per aconseguir l’adhesió general per endegar el projecte. Tal com ho diu ell mateix:
“A Catalunya hi ha un milió i mig d'estudiants a l'escola, als instituts i a les universitats, sobre els quals es pot incidir per aplicar un canvi horari. A més, també hi ha 300.000 persones a l'administració, i la Generalitat té sobirania també sobre els horaris del comerç, la cultura i l'oci”.

Però per que tenim aquests horaris?

Malgrat és un fet natural diari que ens afecta directament a tothom, la ciutadania no coneix massa bé d´on prové aquest horari particular que seguim avui dia. El seu passat està en les decisions del règim franquista per fer-lo coincidir amb el d’Alemanya nazi d’abans de la fi de la Segona Guerra Mundial. Per la seva situació geogràfica, a l’estat espanyol li correspon l’ horari del meridià de Greenwich –que passa per Castelló i deixa quasi tota la península a l’oest-, present a països com Anglaterra, Portugal i les illes Canàries. Tot i així, l’horari va lligat a l’hora de l’Europa Central, que correspon a una zona horària diferent i fa que anem una hora avançats respecte els països de la nostra zona.
D’aquesta manera, l’hora que tenim coincideix amb la de França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Dinamarca, Noruega, Suècia, Àustria o Suïssa.
I també podríem parlar de la conveniència dubtosa dels canvis horaris anuals d’estiu i d’hivern, ara generalitzats al continent europeu, però això és un altre tema. O potser no! Per saber-ne més: http://www.reformahoraria.cat/