Fins que no hem va conèixer la meva dona, he de dir que les qüestions nacionals catalanes l’hi quedaven ben lluny. S’emocionava amb la Santa Espina, el Virolai i els Segadors, però a casa seva sempre és parlava en castellà, però, amb un profund sentiment catalanista del que anomenaríem PSC.
Tots davant la televisió per veure el Barça, per gaudir de les poquíssimes ocasions que teníem per celebrar-hi algun títol esportiu.
Tot això va canviar fa 13 anys. Va arribar un vailet que tenia que anar al Servei Militar – penúltim reemplaç -, ja que l’hi demanaven per poder-hi optar al cos de Mossos d’Esquadra i, amb tot el dolor del seu cor, s’en va tindre’n que anar a la base aèria de Son Sant Juan, per arribar a formar part més d’un cop de la seguretat d’un Borbó.
El meu activisme polític, va fer que s’inicies un canvi en la família de la meva dona. Van començar a parlar en català en normalitat i fer més pròpies les arrels, costums i tradicions catalanes. Les que son de socarrel. Desprès, fa quatre anys amb l’arribada de la menuda de la casa, tot s’ha convertit en un paradís sota plena normalització lingüística.
Però, resulta que per la periodista Susana Quadrado en l’article: Els Segadors en l’escola, publicat a la Vanguardia d’ahir, hi troba dificultats harmòniques en que a Cinquè a les escoles catalanes, en el llibre Medi Natural, en l’apartat: Símbols de Catalunya – al llarg de dues pàgines – s’ensenyi, com ella descriu: La bandera catalana, la Diada i els Segadors, però, especialment és en aquest últim: Els Segadors, on més l’hi cou.
Les altres dues parts, al meu entendre deuen ser-hi dins del seu sentiment folckòric de la situació. A l’autora, l’hi sembla be que s’ensenyi a traves dels dos primers o sense ells, l’historia, llengua,simbols i tradicions del nostre país. Però, que és faci memoritzar els segadors, nyec-nyec!
Alhora, és queixa que tant-sols en les – no més – 20 pàgines del llibre Medi Natural, s’hi dediquin a Espanya o a Europa al descriure’s els seus mapes físics i, res més. Recordem, que els menuts son a Cinquè.
El nyec-nyec, que he fet referència fa uns instants, és perquè segons ella, els segadors i la seva lletra – i a primaria – s’obvien altres realitats sociològiques i polítiques amb les que aquests menuts tindran que conviure en el futur.
Ho finalitza, com és diria irònicament amb nota d’examen: Una lletra, la d’aquest himne, que res que que veure amb l’esperit per la pau amb el que un catalanista com Josep Trueta va definir Catalunya i en el que Pau Casals va posar-hi musica al Cant dels Ocells.
Lamentablement, hi ha gent – sense l’excusa d’haver patit el franquisme – que l’hi queda molt per saber, que des de la restabliment de les institucions catalanes a través de la falsia de Constitució, estem en una democràcia i per això els Segadors, és l’Himne Nacional de Catalunya.
Potser l’autora a dia d’avui hi troba més identitari, el Chunda–Chunda o el seu remix: Jo soy Español, Español,Español...
