De periodistes sofronys déu me’n guard com de caure!, atès el fet que en entrar en el seu àmbit informatiu,‘lo sol perd sa claredat/mostrant-se fosc i entelat’, com diu bé la Sibil·la.
Si us animau a seguir llegint aquestes lletres, sabreu per què cada vespre invoc tota quanta maneta divina pugui circular a la terra i territori perifèric, per tal que la llum del seny ens preservi de tot sofrony. Segons el diccionari Alcover-Moll, el DCVB, un sofrony és una ‘persona inútil, remugadora i molesta’. Evidentment, segons el diccionari; però també segons el català més viu i transhistòric.
I què és un inútil? Algú o alguna cosa que no té cap utilitat. Vet ací la necessitat d’ajut terrenal i extra terrenal per fer net de sofronys aquest país que parla en català. Us heu demanat algun cop –o més de dos- quin servei fa un mitjà de comunicació que vol informar del que té a prop, però no ho fa?
Dia 17 de novembre de 2010, el programa d’un periodista anomenat Fuentes, senyor Manel Fuentes, em donava bones notícies: La Unesco havia declarat Patrimoni Immaterial els castells i altres manifestacions que ens toquen de prop, matisaven cofois; entre les quals la dieta mediterrània, el cant mallorquí de la Sibil·la i el flamenc.
El mateix dia i en impressió digital, o sia consultable per tot habitant del planeta, el diari El Periodico.cat directament decidia al titular fer el bot més gran i anar-se’n de Barcelona a posem-hi per cas Sevilla: ‘Els castells i el flamenc, universals’. Calia llegir dins el text de la notícia per saber que el cant de la Sibil·la també n’era afectada, de tal honor: ‘La declaració com a patrimoni immaterial de la humanitat dels castells, el flamenc, el cant mallorquí de la Sibil·la, la dieta mediterrània i la falconeria va mostrar ahir al món la diversitat cultural d’Espanya.’.
Tanmateix tots dos mitjans i tots dos periodistes havien decidit ensofronyar calmosament, és a dir, estojar, amagar el fet que el cant de la Sibil·la és de Mallorca pel fet que el cant de la Sibil·la és una ‘expressió cultural’ – sintagma modern- catalana.
És senzill, un simple clic amb una cerca a la multitud de diccionaris en línia, enciclopèdies i viquipèdies que hi ha a disposició de qualsevol lector; i qualsevol periodista, estudiant de periodista, nin de batxillerat, vell, jove, negre, blanc, home, dona, nouvingut o vellvingut, resident o habitant del planeta terra que visqui o treballi onsevulla del món…, pot saber sense esforç el següent: primera, que el cant de la Sibil·la representa per a Catalunya el drama més antic dels que coneixem; segona, que comença almenys al segle X a Ripoll i s’escampa arreu de Catalunya on perdura fins al segle XVI; tercera, que actualment es representa a les esglésies de Mallorca, a l’Alguer i a Xeraco, al País Valencià, a Santa Maria del Mar des del 1948 i a la Seu de Barcelona des del 2009. Tot això si diu vera la GEC i la Viquipèdia, és clar!
Als que ensofronyen informació per no admetre l’evidència d’un país amb accent oriental i occidental, amb un nom Països Catalans; i amb una cultural mil·lenària… En aquests, els dedic més cant de la Sibil·la Eritrea: ‘Anau, maleïts, en el turment!/ Anau-vos-ne en el foc etern!’
Sofrony i ensofronyar no són paraules properes al castellà com ‘mosquejar-se’, ‘rallar’ i mil cent una més; però, com heu comprovat, són paraules utilíssimes: us anim a fer-ne ús!
Pel mot rendible, ecològic i català. Bon dia, i bona sort a tothom!
