Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Els drets de les minories: un debat en quatre etapes

|

- Publicitat -

Quan parlem del debat sobre els drets de les minories nacionals i ètniques ens venen al cap conceptes com autonomia, prohibició o no del vel islàmic, nació, construcció nacional… El debat acadèmic, és clar, també es planteja aquestes qüestions, però l’òptica des de la qual ho ha fet ha variat enormement, seguint quatre grans etapes.

La primera és tant antiga com el liberalisme i el comunitarisme, malgrat que no és fins als anys 80 del segle XX que comença el debat modern sobre aquest afer. Ambdues postures estan d’acord que les “nacions majoritàries” (francesos, anglesos, espanyols…) són comunitats modernes, liberals i “civilitzades”, mentre que les “nacionalitats minoritàries” (bretons, escocesos, catalans…) viuen encara segons els seus costums i tradicions ancestrals. Per tant, s’entén que la cessió de drets envers aquestes comunitats serveix per a que preservin aquest modus vivendi. Com podeu suposar, els liberals s’oposen a aquesta cessió de drets, amb l’argument que és inadmissible permetre que certes comunitats visquin segons preceptes antiliberals; per tant, cal modernitzar-les tot impedint que conrein les seves tradicions. La postura comunitarista, en canvi, defensa la cessió de drets, precisament, com un dic envers la modernitat. Cal que les comunitats es conservin tal i com són, amb els mínims canvis possibles, i per tant, és necessari dotar-les d’instruments per fer-ho. Aquest debat, com veurem, queda ràpidament superat, malgrat que ha quallat dins el conflicte polític (vegeu, si no, les declaracions de Cospedal sobre el Concert per la Llibertat) on partits que es proclamen liberals volen assimilar minories nacionals o ètniques amb el pretext (real o no) que viuen “endarrerides” i que, en conseqüència és necessari imposar-los la modernitat pel seu propi bé.

Publicitat

L’any 1995, Will Kymlicka publica un llibre (Ciutadania Multicultural) on exposa una teoria profundament liberal defensant els drets de les minories. L’argument és que és fals que les minories vulguin drets especials per a protegir-se de la modernitat, sinó que volen viure en societats tant liberals com les majoritàries, amb les seves particularitats. Això seria, per exemple, una protecció especial per a la seva llengua per a contrarrestar el desavantatge amb que parteixen les llengües poc parlades al “mercat lingüístic”.

La següent etapa arrenca trencant una altra assumpció: la neutralitat de l’estat liberal. Anteriorment (i en el discurs quotidià, encara es percep així a vegades), es considerava que els estats liberals no imposaven (o promovien) cultures, creences, maneres de viure… Que eren només una qüestió de drets i deures i de regular les relacions entre els ciutadans. Actualment això es considera fals, i s’entén que els estats impulsen una “cultura societal”, és a dir, un conjunt de normes, tradicions, pensaments, que donen sentit al món on viuen els ciutadans. D’aquesta manera, hom entendria que la necessitat dels drets de les minories és la creació d’una cultura societal pròpia, ja que no se senten identificats amb la que promou l’estat.

Will Kymlicka, en el seu estudi (que, si teniu temps i us lleu, us recomano que llegiu), contempla aquestes tres etapes, i basa la seva argumentació en les dues últimes, però el debat no s’acaba aquí. Actualment pocs acadèmics discuteixen la justícia o necessitat dels drets de les minories, sinó que el que es plantegen les conseqüències que tindria per a la unitat de l’estat, la “virtut cívica”, la solidaritat amb la resta de l’estat… Com és natural, hi ha argumentació (i dades empíriques, malgrat que poques) en els dos sentits. El debat és obert i segueix evolucionant!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut