Dimecres, 16 de juny de 2021 - Edició 1056
La República

El rei espanyol colonial

Ahir a Ceuta i avui a Melilla, es Borbó Juan Carlos I ha estat rebut per tot Déu amb "hurras, oles i vivas". Això ens dona un marc per reflexionar […]

Juanjo Martí
Juanjo Martí 07/11/2007

Ahir a Ceuta i avui a Melilla, es Borbó Juan Carlos I ha estat rebut per tot Déu amb "hurras, oles i vivas". Això ens dona un marc per reflexionar com per exemple, per qué ara?

Amb sa dreta espanyola manifestant a diari "España se rompe" i des de sa COPE possant en entredit es seu regnat aquest bon home no té més opció que fer de rei d’Espanya. Per altra banda per es govern socialista es necessari ara que arriben ses eleccions una imatge de "Gobierno de España" on el rei juga un paper fonemental per tota aquesta gentola que necessita creure que són un regne.

Altra reflexió és ben evident, per qué estan tan contents es colonials siguin ezpañoles, subsaharians o marroquis? I bo, perqué és més senzill fugir des regne de Marroc saltant un mur que fugint per mar.

El debat que s’obre per nosaltres no és si Ceuta i Melilla són Espanya, aquí lo que importa és com es govern central moven peces per fer una Espanya. Aquí com en una partida d’escacs no cal perdre moviment, hi ha una nació que va a l’ofensiva per convencer-se que existeix, i promou la imatge gobierno de España, seguint ignorant les altres llengües de la seva nación.

La nostra nació no es España, i tota la publicitat i campanyes que organitzen tenen de rerafons callar les iniciatives vasques i catalanes d’autodeterminació. El habitants de les colonies tenen dret a triar, Ceuta i Melilla ho fan, i ja s’arreglaran amb en Mohamed, però aquí no han de seguir amb sa política colonial, menys banderes senyors.