Dijous, 29 d'octubre de 2020 - Edició 826
La República

El PSC prepara un pacte espanyolista català pel 28S

Com­pro­misos per la lleial­tat insti­tu­cional. Aquest és el títol d’una serie d’acords a que han arri­bat l’alcalde de Lleida del PSC i Ciu­tadans. I és un acord que no es […]

Èric Bertran
Èric Bertran 10/07/2015
Com­pro­misos per la lleial­tat insti­tu­cional. Aquest és el títol d’una serie d’acords a que han arri­bat l’alcalde de Lleida del PSC i Ciu­tadans. I és un acord que no es pot enten­dre en clau estric­ta­ment local ja que l’alcalde de Lleida és el Pres­i­dent del PSC i a més del con­tingut del text, que és d’escàndol, el títol per si sol ja és tota una declaració d’intencions. Per què lleial­tat insti­tu­cional i no lleial­tat amb la democrà­cia? O lleial­tat amb la sobi­ra­nia pop­u­lar? O lleial­tat amb els ciu­tadans? O lleial­tat amb el dret a decidir?
 
Aquest és el prin­cipi d’un acord, d’un acord nacional amb la mirada posada al 28 de setem­bre. Si la majo­ria els hi ho per­met pactaran PSC, PP i Ciu­tadans (i Unió si acon­segueix rep­re­sentació) amb el con­cepte de lleial­tat insti­tu­cional com a excusa. I què és lleial­tat insti­tu­cional segons ells? Segons aquest acord? Doncs molt fàcil, minoritzar l’ús insti­tu­cional del català, pro­hibir ban­deres reivin­dica­tives com l’estelada i vetar una Asso­ciació de Municipis que con­jura a cen­te­nars de municipis del país per un objec­tiu comú sense haver con­sul­tat abans amb els ciu­tadans. També i no menys impor­tant, vetar en nom de la Con­sti­tu­ció Espany­ola la vol­un­tat dels ciu­tadans de Lleida, fins al punt d’evitar que siguin pre­gun­tats sobre quina és la seva voluntat.
 
És un escàn­dol que pre­cisa­ment sigui Ros qui pro­mogui això, el qui pre­sumia de ser líder del sec­tor cata­lanista del par­tit i és que si ell és el sec­tor cata­lanista com seran els altres? Aquest canvi de rumb del senyor Ros és ben curiós. A mi només se’m passen dues coses pel cap per tal de justificar-​lo. Primer, que en el fons, és un acord per gov­ernar a qual­sevol preu, de renun­ciar a tots els prin­cipis a canvi de con­tin­uar amb el poder. I segon, que té por o que ha estat fins i tot ame­naçat per l’Estat en que les denun­cies de la seva exnúmero dos per cor­rup­ció tirin enda­vant en cas que no es com­porti com un “español de bien”. A alguns us pot sob­tar aque­sta seg­ona opció, però alerta, què és en l’escenari que estem! I si això fos així no seria ni el primer ni l’únic polític ame­naçat. Però en fi, això mai no ho sabrem.
 
En tot cas de cara al 27 de setem­bre s’està con­ju­rant un esce­nari molt inter­es­sant en el sec­tor del no. No sé si és que s’han cregut ells mateixos allò de la majo­ria silen­ciosa i es posen qua­tre par­tits a buscar-​la. Però en tot cas a més d’interessant serà diver­tit, sobre­tot de veure la pat­a­cada que s’emportaran quan vegin amb els resul­tats que tal majo­ria silen­ciosa no és tant majo­ria o que sim­ple­ment vol con­tin­uar sent silenciosa.

www.ericbertran.cat

Relacionats