- Publicitat -
Compromisos per la lleialtat institucional. Aquest és el títol d’una serie d’acords a que han arribat l’alcalde de Lleida del PSC i Ciutadans. I és un acord que no es pot entendre en clau estrictament local ja que l’alcalde de Lleida és el President del PSC i a més del contingut del text, que és d’escàndol, el títol per si sol ja és tota una declaració d’intencions. Per què lleialtat institucional i no lleialtat amb la democràcia? O lleialtat amb la sobirania popular? O lleialtat amb els ciutadans? O lleialtat amb el dret a decidir?
Aquest és el principi d’un acord, d’un acord nacional amb la mirada posada al 28 de setembre. Si la majoria els hi ho permet pactaran PSC, PP i Ciutadans (i Unió si aconsegueix representació) amb el concepte de lleialtat institucional com a excusa. I què és lleialtat institucional segons ells? Segons aquest acord? Doncs molt fàcil, minoritzar l’ús institucional del català, prohibir banderes reivindicatives com l’estelada i vetar una Associació de Municipis que conjura a centenars de municipis del país per un objectiu comú sense haver consultat abans amb els ciutadans. També i no menys important, vetar en nom de la Constitució Espanyola la voluntat dels ciutadans de Lleida, fins al punt d’evitar que siguin preguntats sobre quina és la seva voluntat.
És un escàndol que precisament sigui Ros qui promogui això, el qui presumia de ser líder del sector catalanista del partit i és que si ell és el sector catalanista com seran els altres? Aquest canvi de rumb del senyor Ros és ben curiós. A mi només se’m passen dues coses pel cap per tal de justificar-lo. Primer, que en el fons, és un acord per governar a qualsevol preu, de renunciar a tots els principis a canvi de continuar amb el poder. I segon, que té por o que ha estat fins i tot amenaçat per l’Estat en que les denuncies de la seva exnúmero dos per corrupció tirin endavant en cas que no es comporti com un “español de bien”. A alguns us pot sobtar aquesta segona opció, però alerta, què és en l’escenari que estem! I si això fos així no seria ni el primer ni l’únic polític amenaçat. Però en fi, això mai no ho sabrem.
En tot cas de cara al 27 de setembre s’està conjurant un escenari molt interessant en el sector del no. No sé si és que s’han cregut ells mateixos allò de la majoria silenciosa i es posen quatre partits a buscar-la. Però en tot cas a més d’interessant serà divertit, sobretot de veure la patacada que s’emportaran quan vegin amb els resultats que tal majoria silenciosa no és tant majoria o que simplement vol continuar sent silenciosa.
www.ericbertran.cat
Publicitat