El Premi Nobel traït

Harold Pinter és un dels millors dramaturgs que ha vist néixer Anglaterra. Ningú com Pinter sap plasmar per escrit els diàlegs orals que imagina pels seus personatge. L’autor, que a més de dramaturg va ser un gran activista polític, fa servir els silencis, les repeticions i el llenguatge contradictori per apropar-se de forma fidel a la llengua oral, i ho aconsegueix.

La nova obra que proposa el Teatre Lliure de Barcelona, Traïció, és un dels millors exemples d’aquesta narrativa escènica de Harold Pinter que li va valer tants reconeixements, l’últim i possiblement el més gran dels quals va ser el Premi Nobel de Literatura de l’any 2005.

Traïció gira al voltant d’un tòpic ménage a trois, però amb una visió diferent, peculiar. A l’obra de Pinter el caçador és caçat i qui se sent traït no és el marit banyut sinó el millor amic d’aquest que porta set anys amb la seva dona: Robert fa molts anys que sap que Jerry i la seva dona tenen una aventura, però mai n’ha dit res.

Harold Pinter va ser aquest personatge traït i es va inspirar en la seva pròpia història per escriure aquest text que ara Carles Alfaro, bon coneixedor del teatre de Pinter, dirigeix al Lliure de Barcelona.

La posada en escena és austera de la mateixa manera que ho és l’obra en sí. No hi ha cap complicació en l’argument, de fet, la historia no deixa de girar al voltant del típic trio amorós. El que fa realment bona aquesta peça és que els seus diàlegs aparentment innocents guarden tota una intenció no perceptible pels personatges però sí per l’espectador que des del primer moment n’és còmplice perquè la construcció temporal del relat és inversa: l’obra comença pel final i a través de flashbacks molt ben construïts es van reproduint una a una les escenes que tot just s’han explicat moment anteriors. 

Alfaro ha comptat amb les interpretacions de Vicenta Ndongo molt creíble en el paper de d’Emma, Francesc Orella en el paper de Robert, el marit, i Francesc Garrido en el paper de l’amant i amic traïdor i traït.

En paraules del mateix Orella, Traïció “és una obra que parla del comportament humà i del patètic que pot arribar a ser quan només es mou pels desitjos”

Fins el 12 d’abril al Teatre Lliure de Barcelona