Divendres, 25 de juny de 2021 - Edició 1065
La República

El PP votarà ERC

Mentre CiU i Esquerra es posen guants quirúrgics per atacar-se sense fer-se gaire mal, malgrat haver donat una volta més al cargol, el PP espanyol s’ha abocat a intentar fer […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 21/05/2014

Mentre CiU i Esquerra es posen guants quirúrgics per atacar-se sense fer-se gaire mal, malgrat haver donat una volta més al cargol, el PP espanyol s’ha abocat a intentar fer descarrilar el procés a través de la presumible baixada de CiU (respecte al 2009), i una pujada d’ERC. L’objectiu és utilitzar els comicis per afeblir el president Mas, alimentar UDC i fer que CDC es tensi. Res gaire diferent de l’estratègia utilitzada ja a les passades eleccions al Parlament.
 

El president Mas no es presenta a les eleccions. Evidentment aquestes eleccions es llegiran a nivell nacional, per què en tota la campanya del que menys se n’ha parlat és d’Europa. Els partits tradicionals no hi tenen cap interès, normalment presenten candidats de perfil baix com és el cas de Cañete (PP) i Valenciano (PSOE), i el més fàcil és passar-se les dues setmanes barallant-se entre sí, i qui comicis passa, legislatures empeny.
 

És per això que del PSC no sabem gairebé res, del PPC tampoc, i als de C’s no se’ls sent gaire. Bé, tret de la proposta de demanar al Parlament Europeu que permeti les curses de braus sense mort, pels turistes; de negar el dret a decidir; i d’inventar-se conflictes allà on no existeixen. Imaginin-se el nivell de les exposicions d’uns i altres: CiU-ERC-ICV erigint-se en altaveus internacionals de la defensa del dret a l’autodeterminació per a construir un país nou, i el bloc del “no” parlant de curses de braus, en el sentit més provincià possible.  
 

Així, a nivell espanyol, del que s’ha parlat és de l’assassinat d’Isabel Carrasco i de les seves conseqüències. A efectes pràctics, la campanya es va aturar un dia, i l’assumpte va despistar les eleccions un parell de dies més. Durant els dies posteriors s’ha encetat, a més, s’ha encetat una caça de bruixes selectiva a twitter. La campanya però, ha fet la parada més gran després de l’error de Cañete, que va proferir insults de caire masclista contra la candidata del PSOE. La polèmica ha durat una setmana més fins avui que s’ha mig retractat finalment, i els socialistes s’hi han agafat com un ferro roent.
 

Mentre Cañete es rumiava si es disculpava o no, el pollastre originat s’ha fet tant gros que el PP va decidir apartar-lo durant uns dies (en plena campanya!) del focus públic. Les rendes de la campanya han passat a mans dels de sempre, que van decidir desviar l’atenció novament cap als atacs contra Catalunya. I no parlem només de les ganes de carregar-se TV3. Montoro acaba d’anunciar que no cedirà les tres dècimes de dèficit a les autonomies a les quals l’Estat hi ha renunciat, i el rei es va reunint discretament amb empresaris i gent influent per fer pinya contra el dret a l’autodeterminació català que sí defensen pel Sàhara.
 

A casa nostra avui coïen les declaracions d’Esperanza Aguirre de dimarts on atiava el vot republicà insultant ERC, Pasqual Maragall, i els nens que van participar a la Via Catalana. Els atacs i els insults de dirigents com Cospedal contra el president Mas l’han fet sortir del despatx de la Generalitat per incrementar els decibels de la campanya de Ramon Tremosa, i el darrer ha hagut de respondre als atacs d’una ERC més moralment crescuda que en l’època del tripartit. Junqueras enyorava ahir la poca presència mediàtica de Duran i Navarro –unes de les seves fonts de vots-, i Tremosa els ha demanat avui que baixin els fums.
 

Malgrat la gasosa electoral dels darrers dies, i el fair play entre convergents i republicans, la veritable prova de resistència del pacte es veurà quan es coneguin els resultats diumenge. El PP posarà tota la carn a la graella per veure ERC fent el famós sorpasso, una cosa que de produir-se originaria una paradoxa històrica brutal: aquells qui abans abatien a trets els dirigents republicans, ara els desitgen la victòria electoral, ni que sigui per publicar el titular “Mas està acabado, Cataluña es España”, i veure si així acaben les ànsies independentistes dels catalans. Però nosaltres -lluny de decidir el nostre vot a través d’aquestes simplicitats-, ja fa mesos que vàrem programar el destí al nostre propi GPS, i seguirem amb el full de ruta que diu “Adéu Espanya!”.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014