El diari d’àmbit espanyol El Pais, ha arribat a un acord per publicar la versió web –hispànica– del diari digital The Huffington Post. Aquest mitja disposa a hores d’ara de diverses versions en llengua anglesa a webs britàniques i nord-americanes, principalment, i d’aquí uns mesos a part de la mencionada versió espanyola, també disposarà de la seva versió en llengua francesa, en aquest cas sota el paraigües del diari Le Monde.
The Huffington Post va néixer cap el 2005 i la seva ascensió a estat meteòrica des de aleshores. Dins la seva plana web s’utilitza un sistema d’agregació de notícies, comentaris i amb una gran presència i implicació de blocaires, per tirar-ho endavant. Mentre els seus competidors de paper cauen als abismes degut a l’escassa oferta publicitaria, els diaris digitals no paren de créixer en lectors i usuaris. A dia d’avui, The Huffington Post és la tercera pàgina en usuaris al món i això és un caramel massa dolç per una editorial com Prisa, que té una deute superior al tres mil milions d’euros, i que com el seu nom ens indica tenen molta pressa per sobreviure als mèdia amb un cost zero d’inversió real.
Ara s’està ultimant els col.laboradors que hi participaran, cosa que demostra que el projecte neix esquarterat per els seus impulsors, ja que la col.locació a dit xoca contra els principis fundacionals del HuffPo –per els amics-. Aquí a casa nostra fa anys que teníem a la nostre disposició el BGS, i ara és a les nostres mans l’engrescador i plural DGS (Diari Gran del Sobiranisme) de la mà dels mateixos fundadors del BGS, tots ells amb una trajectòria personal com a col.lectiva innegable vers la nostra nació sense estat. L’olla està fent el seu xup-xup i en sortirà un bon caldo, us ho puc assegurar.
Els catalans, sempre anem dues passes endavant dels espanyols en projecte i visió de construcció nacional. Cada dia que hi passa, el DGS és fa més gran i en rep més participació directe dels seus lectors, usuaris o col.laboradors i això que tot just acaba de sorgir del ventre i matriu de la pàtria digital catalana. Personalment, em considero seguidor d’en Dessmond, Fantassin, Josep Sort i evidentment de l’última incorporació a carreg d’en Miquel Giménez. Possiblement, el DGS no aconsegueixi els resultats estratosfèrics del HuffPo, però del que no en tinc cap dubte és que ha vingut per quedar-se entre nosaltres i entre tots ho podrem fer-ho possible. L’inversió paga la pena.
