El Madrid a Catalunya Ràdio

Retransmetre els partits del Madrid per Catalunya Ràdio és una decisió, primer de tot, agosarada. La veritat és que el primer cop que ho vaig sentir em va sobtar, vaig experimentar sentiments contradictoris i encara no puc dir que tingui un posicionament definitiu sobre el cas. La veritat, però, és que cada vegada que se m’intenta explicar l’argumentació dels favorables a la decisió me’n vaig més cap als desfavorables a la iniciativa.
No podem amagar que els aficionats culés ens encanta veure perdre el Madrid, de manera que per aquesta banda l’emissora sap que la clava. Ara bé, no podem despreciar la vàlua del rival i se’m plantegen una sèrie de dubtes que comença per la més important: què fer quan el Madrid va a Vila-real i guanya 0-5? O sigui, que el fet que el Madrid perdi és significatiu, però el fet que guanyi pot comportar una reacció inversa a la pretesa per l’emissora, és a dir, que canvio de freqüència.
Sé que la intenció no és flagelar-se amb victòries del Madrid retransmeses en català, de manera que quan guanyin de carrer s’aniria a altres coses… però, bé, llavors això no és “la retransmissió” d’un partit del Madrid en català. Si el que interessa és connectar amb el Madrid només quan hi hagi “marro”… m’hi apunto, però per fer això no feia falta tant de rebombori. M’hauria semblat molt més ajustat a la realitat, a l’audiència que es busca i a la noticiabilitat periodística assegurar que quan els blancs puguin ser notícia per a l’audiència majoritària de Catalunya Ràdio (és a dir, quan puguin perdre) tinguin un espai a Catalunya Ràdio. I això sense oblidar que també pot ser notícia per als culés un Chelsea-Liverpool o un Bayern Munich – Stuttgart. No podem continuar amb aquesta visió estatalista de l’esport: em pot interessar tant un València – Real Madrid com un Manchester United – Chelsea. O, més a prop, també em pot interessar què fa el primer equip de rugby del país, és a dir, l’USAP de Perpinyà, en el seu nou assalt al campionat europeu i de l’estat francès.