Dimecres, 5 d'agost de 2020 - Edició 741
La República

EL JOC DELS DISBARATS. Quin camí cap a Ítaca més desolador!!

Si moltes vegades la vida en general és una gran comèdia, la política en particular, la supera amb escreix i la converteix en un joc de disbarats.En un article meu, […]

Jaume Meneses
Jaume Meneses 13/06/2015

Si moltes vegades la vida en general és una gran comèdia, la política en particular, la supera amb escreix i la converteix en un joc de disbarats.En un article meu, escrit al març de l'any passat, recordava les paraules de l'obra “Al vostre gust”, de W. Shakespeare, que diuen:
                      Tot el món és igual que un escenari,
                      homes i dones són comediants,
                      que hi van a fer les entrades i sortides
                      i un mentre viu, hi juga molts papers.

Afegiria, que d'aquests papers dels quals parla Shakespeare, dins la política hi ha tres papers principals: primer el paper de prometre-ho tot sabent que després vindrà el paper de manar, mentre els ciutadans enganyats veurem com van mentir en prometre el que sabien no podrien complir i que tot era mentida.
En aquesta comèdia, tots els comediants volen tenir el seu paper i sortir a l'escenari, ja que saben que: “de prometre a complir, hi ha molt tros per penedir” i que: “prometre no fa mal de ventre”. Així doncs, per què no prometre?
Tot Déu ha promès coses, però uns volen tenir un paper més destacat que d'altres.

ERC amb el Sr. Bosch al davant, com a cap de llista del seu partit a les eleccions municipals, va prometre amb el vistiplau dels dirigents del partit, que no donaria suport a la Colau si aquesta no acceptava el full de ruta pel sobiranisme i un SÍ rotund a la independència de Catalunya. La Colau dels nassos, en va tenir prou anant a una reunió amb l'ANC i Òmnium dient: que aniria a la manifestació de l'11 de setembre i que està d'acord pel “dret a decidir”, i vés tu!, si arriben a ser passerells els d'ERC que s'empassen la mentida, i demostrant una total incongruència amb el que prometen, diuen que la seva resposta a la investidura de la Colau serà afirmativa.
Senyors d'ERC, jo no dubto que la Colau vagi a la manifestació de l'11-S (i si pot ser a primera fila millor que a la segona), però en parlar la Colau del “dret a decidir”, sou uns babaus o no us heu assabentat que Barcelona en Comú és una marca blanca de Podemos.

Perquè en parlar del “dret a decidir”, Podemos i la Colau, mai parlen de la independència de Catalunya, ni parlen del malament que ens tracta Espanya, ni de la persecució a la nostra llengua i dels euros que deuen i no paguen, ni dels menyspreus que rebem els catalans contínuament. La Colau, vol que els barcelonins i els catalans en general “decidim”: si volem el tramvia per tota la Diagonal, quines rajoles volem per determinat carrer, si volem un hotel a tal lloc o volem que posin un banc davant de casa nostra per què podem descansar abans de pujar a casa. Com veieu, coses cabdals i d'una importància que sense poder-ho “decidir” nosaltres, no podríem viure.
I amb aquest suport d'ERC què ha de dir la Colau? Doncs que entre Barcelona en Comú i ERC hi ha molts punts en comú, i imitant el diàleg del final de la pel·lícula Casablanca entre l'inspector francès i Humphrey Bogart, s'atreveix afirmar que entre Barcelona en Comú i ERC aquest suport és un bon inici d'una amistat política. Que segons com vagin les coses, aquestes paraules, pot ser títol d'una altra pel·lícula, “Allò que el vent s'endugué”.

I que Barcelona en Comú i totes les derivacions són sucursals de Podemos, com (Sant Vicenç, Sí se puede), ho demostra que una de les persones més independentistes d'aquest país, com ens ha fet creure fins ara, l'Oriol Junqueras, no ha tingut pebrots en prendre possessió de l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, de jurar el seu càrrec amb la fórmula proposada per l'AMI i que era: jurar el càrrec posant-se a disposició del procés sobiranista i d'un possible Estat Català, tal com havia demanat l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Ho ha fet “per imperatiu legal”. El motiu, perquè necessitava el suport de Sant Vicenç, Sí se puede (Podemos). I aquests no volen saber res de separacions ni independentismes.
Molts dubtem de l'independentisme de Mas, però voleu dir que no estem equivocats? Sembla que amb el suport d'ERC a la Colau, i el Junqueras renegant de pronunciar una fórmula pactada per l'AMI reafirmant la nostra sobirania, sigui ERC que faci el camí cap a Ítaca més desolador que mai. Comèdia interessada i de la bona! Vergonya, senyors d'ERC, vergonya!!

Uns altres que no agafaran “un mal de ventre” són els del PSC, que tenen tal garbuix que no saben a quin país viuen. L'il·luminat Iceta demana a la Chacón que es presenti com a cap de llista del PSC per les eleccions generals. Aquesta vella glòria del socialisme pren seriosament la sol·licitud que fa “l'il·luminat”, i després d'esgratinyar-se amb la Colau dient que si pensa supeditar Barcelona al procés sobiranista, el PSC no li donarà suport a la seva investidura a l'ajuntament de Barcelona…., assistim a una comèdia barata on se sap el desenllaç. El PSC no ha trigat ni una setmana a donar suport a la Colau, ja que malgrat l'esgratinyament de fa uns dies entre les dues senyores (?), saben que ni una ni l'altra estan per la independència i això bé val interpretar un petit paper en aquesta comèdia que és la política.

Uns altres que prometen i se'n foten del mort i qui el vetlla, són els de Ciudadanos (hem de castellanitzar el nom, ja que aquests aspiren més amunt doncs Catalunya se'ls ha quedat petita). Prometen que no faran pactes per formar governs, on hi hagi corruptes i no dimiteixin dels seus càrrecs o del partit. Dit i fet, però al revés. Recolzen al PSOE a Andalusia, ple de corrupteles sense que ningú hagi dimitit; prometen 40 delegacions andaluses a l'estranger, mentre posen el crit al cel per què Catalunya en té unes quantes i això és intolerable. A un lloc recolzen al PSOE i a Madrid recolzen al PP. Aquests per tocar cuixa del poder, prometrien coses i farien costat al mateix diable.

Els incongruents de la CUP, com sempre fent l'imbècil! Sí, però no! Acusant a ICV de ser còmplices i d'haver donat l'ordre de Can Vies, acusant-los de corruptes i d'aplicar les primeres retallades quan formaven el tripartit, amb ERC i PSC. Tenen raó de criticar i acusar a ICV, com no voler saber res de Barcelona en Comú, però pacten a Badalona amb Podemos i ICV per investir Dolors Sabater com alcaldessa, i per fer més el ridícul com fan sempre, donaran un vot a la Colau i els altres dos de què disposen s'abstindran. Pocs que en tenen i encara els malbaraten. Amb aquesta companyia poc recorregut farem d'aquest camí a Ítaca.

Els reis de “la puta i la ramoneta” interpretant una comèdia que ja hem vist moltes vegades, segueixen demanant diàleg amb una gent, que ni sap ni vol dialogar. L'Espadaler ho vol tot pel camí legal, ja que si no és així, haurem d'estar pels segles dels segles, no voltant per l'espai com va dir aquell, ans el contrari: enganxats, supeditats, controlats, manats, prohibits i putejats pels espanyols, pels segles dels segles. L'Espadaler i els seus companys unionistes d'Unió, no deuen haver agafat mai cap llibre d'història. Quantes fites s'han aconseguit a través dels segles, per haver trencat la legalitat que tant demanen els “botiflers” d'Unió Democràtica. Les lleis no són totes per obeir. Moltes són per a desobeir-les i canviar-les per unes de noves, que al seu dia també seran desobeïdes i canviades per altres generacions.
Volen ser molt legals, però si convé, també saben dir mentides i ser uns aprofitats. ¿Com tenen cara d'asseure's a la taula del govern de Generalitat, on es parla d'independència, mentre l'Ortega, l'Espadaler i el Pelegrí estan creant junt amb el “botifler”Duran, un partit nou contrari al sobiranisme com Construïm, mentre en públic neguen estar-hi implicats? Mare meva! Quanta comèdia, enganyifa i falsedat.

També CiU vol fer el seu paper en aquesta gran comèdia. Abans he criticat pactes antinaturals per a conveniència de partit o per manies que existeixen entre els partits polítics. Així, CiU s'abstingut a Terrassa facilitant la investidura del socialista Jordi Ballart, per no donar suport al bloc Terrassa en Comú i ERC. El candidat de CiU, Miquel Samper, ha acusat aquests dos partits de no voler el canvi socialista, per què han deixat fora CiU d'una entrada al govern. Com veiem hi ha pactes que menys entesa i bon rotllo, l'enveja i la poca empatia existent entre partits és ben palesa.
Molt parlar abans de les eleccions municipals, que s'havia de promoure uns ajuntaments que fossin de majoria sobiranista però en arribar l'hora de la veritat si te vist no me'n recordo. Ni full de ruta, ni sobirania ni lluitar per la independència. Promeses i més promeses, paraules i més paraules, mentides i més mentides, ja que al final el que hem de patir són pactes antinaturals i gens independentistes.
Diuen els saberuts, que la suma d'unes quantes minories és una majoria. Democràticament potser és correcte. Però quasi sempre aquest consens entre diverses minories, és interessat. Només es busca fotre als qui fins aquell moment han manat, i així poder tocar i tastar el poder. El consens entre ells és nul, ja que moltes vegades els seus plantejaments polítics no lliguen ni coincideixen en res.

I com epíleg de tota comèdia i d'aquest joc de disbarats que és la nostra política, només tres apunts:

També en aquest joc dels disbarats, com era previsible, no podia faltar la Camacho demanant la dimissió de Mas i que ho faci demanant “perdó”. Per demanar als altres no té problema. El problema el té quan se li demana explicacions a ella.

La Colau manant i demanant coses tampoc es queda curta. Molta renovació promesa i criticar la “casta” però, comença nomenant com a gerent de l'ajuntament, en Jordi Martí que ja estava a l'ajuntament amb el PSC, i al Recasens de l'època Pujol per manar la Guàrdia Urbana.
D'això se'n diu renovació i tenir les coses clares. Igualment ha demanat als seus escortes que vagin vestits d'una manera informal. Veurem els escortes amb texans de moda, foradats per tots costats com si no tinguessin diners per dur-los a la sargidora? És clar, que amb el sou que cobraran, potser sí, que hauran d'anar com uns desastrosos.

He deixat pel final el fet més surrealista viscut en aquests últims anys a casa nostra. Una monja que abandona provisionalment el convent de clausura benedictina, que surt al carrer i va a les ràdios i televisions, com vulgar tertuliana on mostra tota la seva eloqüència, però que ho fa per encapçalar la llista de Procés Constituent de cara a les eleccions plebiscitàries del 27-S. I la seva eloqüència li fa dir les mateixes collonades que als altres polítics i no se li acudeix res més, en dies que el problema està en boca de tothom, que defensar als pares que no vacunen els seus fills. No vull imaginar-me que si arribés a presidenta de Catalunya, quina mena de conseller de salut escolliria per posar en pràctica les seves “neures”.
Critica les farmacèutiques perquè només fabriquen vacunes per fer negoci, no per curar infants.
Jo me'n tornaria al convent, ja que per dir aquestes barbaritats no mereix una exclaustració.

Com veiem tot és comèdia, mentides i promeses, i entre uns i altres ens fan anar pel pedregar. Els que volen manar diuen que tot canviarà, però desenganyem-nos ens faran anar per on ells volen, que no deixarà de ser un altre pedregar. Sempre el que puja al poder ens parla de canvi, però en realitat volen manar perquè tot continuï igual.

Relacionats