Mentre els més de 7 milions de catalans que demà formarem la majoria silenciosa farem la migdiada, centenars de persones que defensen legítimament la unió amb Espanya vinguts de diversos punts de Catalunya, i d’altres llocs de l’Estat espanyol, es concentraran a la plaça de Catalunya, per commemorar del Día de la Raza; avui el Día de la Hispanidad. Els feixistes espanyols; els que haurien d’estar empresonats com ara els de l’assalt a la Blanquerna, els delinqüents, els assassins… més els feixistes genuïns que queden, els de les creus gammades, i tot un potent capital arqueològic relatiu a organitzacions que incomprensiblement encara no han estat il·legalitzades, també hi seran. I deixaran la famosa cabra sola. De fet, molts d’aquests ja hi son cada any a Montjuïc.
Encara s’estranyen? La manifestació està impulsada des de la plataforma propera a Ciutadans “Som Catalunya. Somos España”, amb un exdiputat d’aquesta formació al capdavant. Avui aquest exdiputat, José Domingo, deia sentir-se preocupat per trobar-se estelades a les entrades dels pobles mentre s’esforçava a dir que la seva convocatòria era democràtica, en un intent de desmarcar-se de l’extremisme. Artur Mas n’ha rebut avui una delegació i els ha recordat que no hi ha cap fet més inclusiu que el de convocar un referèndum. De la fòbia a les banderes, simplement es tracta d’una qüestió de majories: quan la majoria és independentista, l’ajuntament penjarà una estelada, quan hi ha un poble o ciutat que no ho és, no la pengen. Ambdues solucions representen a la majoria de ciutadans dels respectius pobles. Sempre hi haurà qui no se sentirà còmode, però la solució és la més senzilla, representativa i democràtica. Ja fa molts anys que als qui no ens representa la rojiguada estàvem tant o més orfes que el que es puguin sentir ells ara.
Secundant la manifestació hi ha el partit d’Espanya, el que ocupa avui el gobierno central: el PP. Amb una líder amortitzada, la sucursal catalana d’aquest partit prova desesperadament de trobar la manera de capitalitzar el rendiment electoral que pugui general aquesta manifestació. Soraya Sáenz exigia avui respecte. La idea de la unitat d’Espanya pot merèixer tot el nostre respecte; però es fa difícil donar crèdit a un partit de govern que troba les seves arrels en el franquisme. Així entenem el perquè mentre el Partido Popular aplica de forma implacable el pes de la justícia, la política, la moral i l’ètica castellana contra l’enaltiment del terrorisme -que avui manté Otegi a la presó o, que va estar a punt d’enviar a Èric Bertran–, els tremolen les cames de mala manera a l’hora de condemnar la seva gènesi, és a dir, l’enaltiment del feixisme, neonazisme, franquisme… Aquesta és la doble moral, el doble raser del PP i de l’Estat espanyol.
Els degenerats que veuran demà amb el pollastre per televisió a plaça Catalunya, o els que atemoriran els veïns del barri de Sants, si al final es presenten, més els de la mateixa casta que hi apareixeran més dissimuladament, son la conseqüència directa de la laxitud no només del PP –per raons òbvies, com dèiem-, sinó també del PSOE, a l’hora d’afrontar el pes d’un Estat espanyol que té un altre trist rècord: el d’haver estat un Estat feixista a Europa durant més anys (39).
“Quemar, vencer, combatir, eliminar…”, mentides, insults, amenaces, manipulacions, impotència traduïda en odi, i d’altres variants que sempre s’enquadren en un llenguatge força militar; contrastaran completament amb les bones maneres, l’alegria, la il·lusió, positivitat, inclusió, etc, que vam viure l’11 de setembre. I malgrat que demà hàgim de suportar avergonyits, l’expressió dels feixistes entre uns pocs espanyols de bona fe en plena democràcia, respectarem el dret que ens intenten negar i farem una nova demostració de societat europea avançada democràticament.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
