Dilluns, 8 de març de 2021 - Edició 955
La República

El consens del perdedor

Un consens ampli, majoritari, que arribava a la bona gent i feia callar al contrari. La independència  comptava amb la conformitat del perdedor

ISIDRE PALMADA BADIA
ISIDRE PALMADA BADIA 05/01/2021
Pla mitjà del líder del PSOE, Pedro Sánchez, i del líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, signant l'acord programàtic del govern de coalició al Congrés, el 30 de desembre de 2019 (horitzontal)

Junts i la CUP proposen un plebiscit de cartell electoral. Sobre el paper, és fàcil sostenir que l’1-oc va ser definitiu. De fet, ho va ser. Però no podem ignorar les seqüeles i les conseqüències posteriors.

1) Sobretot el gir copernicà d’ERC, la seva estratègia col·laboracionista serà un hàndicap per la unitat. Les baralles de govern han estat el preludi. Perquè ERC no acceptarà de cap de les maneres, un full de ruta de confrontació.

2) Tampoc podem passar per alt, la jurisprudència contra qualsevol manifestació al marge de l’estat. Ràpidament se saltarà al desafiament i a la desobediència. Les institucions i els parlamentaris seran els primers a rebre, però també el moviment ciutadà. L’escalada serà difícil d’aguantar. Si no es tenen preparades unes decisions ràpides i ben treballades (intel·ligents), l’estat ho esclafarà de pla i sense miraments.

3) No hem d’oblidar que el PSOE i Podemos accepten la repressió, com també molts nous-catalanistes d’última hora. La simpatia de molts espanyols i de molts catalans indecisos ha desaparegut.

4) L’àrea metropolitana s’ha allunyat de l’independentisme. Les problemàtiques s’han radicalitzat i no s’ha treballat un relat d’alliberament nacional i social. Les solucions independentistes es veuen abstractes i foranes.

4) Tampoc podem jeure a la palla pensant que l’unionisme social s’ha dissolt. La dreta espanyolista i l’extrema dreta campa per tots els racons.

5) En aquests tres anys la diplomàcia del regne d’Espanya ha recuperat el relat perdut. El 20 de novembre de 2020 l’Eurocambra va votar contra el dret d’autodeterminació i els governs fan com sempre.

Pretendre fer un acte de força contra tot això i més, és molt temerari. Ho veu tothom i els programes ho hauran de tenir en compte. Iceta aixeca la bandera electoral de passar pàgina del moviment independentista, amb la idea de retrobament social.

De fet, no és cap mala pensada, això, del retrobament social. Consisteix a tenir un discurs pels que no pensen com tu. La força de l’1-oc era el moviment independentista. Això no obstant, aquest havia fet un treball de consens subtil i vehement. Un consens ampli, majoritari, que arribava a la bona gent i feia callar al contrari. La independència  comptava amb la conformitat del perdedor.

Isidre Palmada   Camós, 5 de gener de 2021