Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

El Brexit, Europa i Catalunya

Contra pronòstic (tots els darrers  sondejos s’han equivocat)  ha saltat la gran sorpresa  la matinada  de la  diada  de Sant Joan . El BREXIT, sí, en majúscules,  ha guanyat per […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 24/06/2016

Contra pronòstic (tots els darrers  sondejos s’han equivocat)  ha saltat la gran sorpresa  la matinada  de la  diada  de Sant Joan . El BREXIT, sí, en majúscules,  ha guanyat per un 52%. D'entrada cal felicitar el poble britànic per creure de debò en la democràcia. El resultat podria ser interpretat com un cop històric contra Europa, però, també es pot entendre com  una lliçó contra la burocràcia de Brussel•les i contra unes polítiques econòmiques i socials –de la  Comissió Europea i dels Estats  membres-  insensibles, sempre a favor  dels poderosos i els blindats per la gràcia de Deu, que no han tingut gens en compte la gent del carrer, el poble sobirà dels diferents pobles i terres del vell  continent. Per altra banda, ja fa  temps, massa temps, que la UE ha traït els principis fonamentals dels seus  pares fundadors.

I ara que, s’interroguen els mercats financers internacionals i totes les cancelleries europees. Les conseqüències de l’acte democràtic, el referèndum del BREXIT  del 23 de juliol, poden ser importants, fins i tot  històriques. D’entrada Escòcia (cal recordar que en aquesta  històrica nació sense  Estat els  favorables  a mantenir-se a la UE  han guanyat per un 63%) podria exigir un segon referèndum d’independència i Irlanda del Nord la reunificació amb la República d’Irlanda. El que queda molt clar és que Europa i, principalment la UE i la resta de grans estats europeus,  han de canviar molt. La UE no pot continuar amb una estructura política  tan  antidemocràtica  i tan poc  transparent.  La UE no pot  continuar  amb el desgavell d’unes polítiques  d’immigració que provoquen molta  alarma  social, sobretot en els sectors febles econòmicament parlant, en una societat  cada dia  més desigual i massa fragmentada. La UE no pot continuar per un camí equivocat  i afavorir, exclusivament, les grans multinacionals i bandejar completament  les petites  empreses,  els assalariats  -cada  dia més mortificats i explotats- i uns aturats  completament desesperats La política, en majúscules,  escrupolosament democràtica,  ha de dominar  i controlar, definitivament,  l’economia  de la UE.

El Regne Unit ha dit que no a La Unió  Europa, sobretot  les àrees geogràfiques més malmeses (socialment i econòmicament) del nord  d’Anglaterra. David Cameron ha volgut  jugar  fort i ha perdut. Ara  s’obre una mena de  transició a la Gran Bretanya, però també a Europa. Ara és el moment  perquè els catalans puguem també dir la nostra, enfortir-nos i exigir un referèndum que  ens  permeti autodeterminar-nos  de  debò. Se’ns ha girar molta  feina, molt delicada i molt diplomàtica, a tots.

Relacionats