- Publicitat -
Potser l’editorial d’avui no serà molt políticament correcte. De fet, les meves editorials no ho acostumen a ser, així que no cal que ningú se sorprengui. Avui, vull fer una reflexió al voltant del fenomen migratori. Ahir es va constituir el nou Parlament de Catalunya i els qui ho vam seguir en directe, i vam anar escoltant nom a nom com el secretari de la mesa va anar cridant els nous diputats per votar… podem dir que sí, que La Razón tenia globalment raó quan va fer un article abans de les eleccions dient que no hi havia “Garcies” en el bloc sobiranista.
Evidentment, aquesta és una generalització molt gran. Massa gran, perquè per sort hi ha moltes excepcions i cada vegada més. Però ahir vam poder comprovar com al nou Parlament no hi ha només una separació entre el bloc del sí a la independència i el bloc del no. En bona part també hi ha una separació per raó d’origen i per raó de llengua d’ús habitual. I quan afirmo això ho faig amb tristesa i el que faig és una menció objectiva al llistat de cognoms dels nous diputats d’ahir, per tant demano que no se’m mal interpreti perquè sóc conscient de les moltíssimes excepcions que hi ha i les valoro.
Però també és evident que hem arribat a un punt on hem de deixar d’enganyar-nos i dir que a Catalunya hem fet molt bé l’acollida. És cert que l’hem feta prou bé, tal i com sovint recorda el President un 70% dels catalans ha nascut o té un pare o mare de fora de Catalunya. Per tant, és evident que s’han fet coses bé, però també és evident que hi ha moltes mancances. I és evident, també, que el catalanisme ha estat molt integrador en clau social i econòmica, però no tant en clau nacional.
Negar la evidència no ens ajuda en res alhora de millorar la nostra cohesió social. I si, el que vull dir amb això és que encara hi ha dues Catalunyes malgrat sempre hem dit el contrari. Sí, hi ha una part dels catalans que tenen una visió catalanocèntrica i una part hispanocentrica, una part que decideix el seu vot a partir dels mitjans de comunicació catalans i una part que el decideix mirant els canals espanyols i que no sap ni a quina hora fan el telenotícies de TV3.
Com deia, aquesta no és una crítica destructiva, sinó constructiva. I una critica que he fet en veu baixa moltes vegades i que avui vull fer en veu alta. I per què? Doncs per què encara avui, a les alçades del procés en que estem, els partits catalanistes i independentistes no han fet un esforç significatiu per revertir aquesta situació. Han fet gestos simbòlics, alguns més que d’altres, fins i tot en algun míting s’hi ha parlat en castellà. Però al resultat de les eleccions municipals em remeto quan dic que no s’està treballant prou per revertir aquesta situació, i també a les darreres eleccions nacionals. I aventur que el 20D passarà el mateix.
No hem fet res en alguns llocs i no ho hem sabut fer prou bé en d’altres. Però apel·lant al discurs que ahir va fer la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, crec que hem de treballar i molt per eixamplar la majoria social a favor de la independència aquests mesos. En paral·lel al procés d’independència i sense postposar-lo, evidentment, perquè el mandat democràtic ja el tenim. Però és de savis reconèixer els errors, i no; no ho hem fet prou bé, ho podem fer millor, ho hem de fer millor, som capaços de fer-ho millor. I, en tot cas, on no podem fallar és amb la incorporació del milió i mig de persones que han vingut en els darrers anys de tot el món. Aquesta és la clau. I és que emplenar els mítings de gent convençuda no és suficient, cal arribar a nous públics que podrien compartir el nostre projecte si el coneguessin. Per què? Doncs perquè també és el millor projecte per ells i pels seus fills. D’això n’estem convençuts, només cal que convencem als qui encara no ens han escoltat mai i que també són catalans.
www.ericbertran.cat
Publicitat
