Donem la cara pel President; el polític que més ha fet per la independència el volem a la llista unitària!

Mesos més tard i quan tot sem­blava per­dut, impos­si­ble, hem retor­nat a la pro­posta orig­i­nal del Pres­i­dent de la Gen­er­al­i­tat Artur Mas. Fer una llista civil de cara a les elec­cions plebisc­itàries del 27 de setem­bre. Encara que alguns par­tits ara s’intenten apropiar de la idea, el cert és que ja al novem­bre el Pres­i­dent va pro­posar una llista unitària “amb o sense” ell. I és que el més impor­tant és que hi hagi un resul­tat clara­ment guanyador des d’un punt de vista inter­na­cional en aquest plebiscit sobre la inde­pendèn­cia de Catalunya.

 

Sem­bla que per fi d’altres ja han entès que el més impor­tant en aque­sta con­vo­catòria elec­toral és que no guanyi un o altre par­tit, sinó el país, Catalunya i el Sí a tenir estruc­tures d’Estat, el Sí a governar-nos a nos­altres mateixos, a ser amos dels nos­tre propi destí col·lectiu.

 

Sem­bla que les nego­cia­cions per con­fec­cionar una llista unitària van per bon camí. De fet, una enquesta d’Òmnium li donaria a aque­sta can­di­datura el 50% dels vots, uns 75 dipu­tats. Aque­sta és, per tant, la opció guanyadora. Dit això, el que no entenc és que alguns coman­dants de par­tit polític vul­guin pre­scindir del Pres­i­dent en aque­sta llista o en aquest futur Gov­ern, sem­bla que les enveges poden amb el sen­tit comú.

 

Jo vull una llista unitària, però no vull renun­ciar al cap­i­tal polític del Pres­i­dent que està querel­lat per l’Estat per haver posat les urne­sel 9 de novem­bre. No vull una llista o, com a mínim un Gov­ern, que pre­scindeixi del polític que més ha fet per la inde­pendèn­cia d’aquest país, i si això es jus­ti­fica només en l’enveja i el mal per­dre d’alguns encara menys. 

 

Jo vull una llista unitària amb el Pres­i­dent de la Gen­er­al­i­tat. No sé si en primer lloc o en una altra posi­ció. Però l’hi vull, i entenc que ell que ha donat la cara pels cata­lans tantes veg­ades enfront de les guer­res brutes de Madrid, ara cal que els cata­lans donguem la cara per ell enfront dels egos per­son­als d’alguns cata­lans. I és que pel que sem­bla, i encara que és trist, l’adversari no només el tenim a Madrid.

 

www.ericbertran.cat