Diumenge, 27 de novembre de 2022 - Edició 1585
La República

Dolça manipulació

La forma de les coses Club Capitol Fins el 6 de desembre Noi tímid coneix noia extrovertida davant escultura clàssica. Així comença la historia d’amor de la parella protagonista de […]

Nit Art 06/11/2009
La forma de les coses
Club Capitol
Fins el 6 de desembre

Noi tímid coneix noia extrovertida davant escultura clàssica. Així comença la historia d’amor de la parella protagonista de La forma de les coses. Ell és un pobre-noi, ella tota una dona. Quan ell va, ella torna. Malgrat les grans diferències de caràcter sorgeix un amor. Bé, de fet un parell.

Per l’Adam haver trobat la l’Evelyn li ha fet descobrir quelcom que per ell mai havia existit, l’amor propi. El simple fet que una noia com ella s’hi hagi fixat ja fa que divisi en la llunyania un petit esboç d’autoestima que s’intensifica quan la resta del seu entorn el comença a trobar diferent, més atractiu, més interessant, més segur de sí mateix. A tot això hi contribueix l’amor de l’Evelyn però sobretot les propostes que aquesta li fa per tal de millorar el seu aspecte i la seva forma de ser. Canvi de look, de roba, de forma de parlar i fins i tot una operació de nas converteixen l’Adam en un noi d’aquells que fa que una es giri quan va per carrer. De fet, gràcies a les aportacions de l’Evelyn, inclús aconsegueix que la noia que sempre li havia agradat el trobi irresistible. El joc es comença a tornar sospitós quan ella li demana que canviï d’aires, d’amics. La manipulació psicològica es percebia de molt abans, però aquí la cosa es confirma.

Aquest és el plantejament de l’obra de Neil Labute que Julio Manrique presenta al Capitol. És sense dubte de les millors obres que han pujat als escenaris barcelonins aquest any. Marc Rodríguez està genial en el paper d’un Adam maldestre al principi i força sexy al final. Cristina Genebat també està molt bé en el seu paper de femme fatale manipuladora i els dos amics de la parella, Xavier Ricart i Mireia Aixelà, amb papers menors, estan igualment a l’alçada dels seus companys en aquesta obra que parla, sobretot, del fals tòpic “la bellesa es troba a l’interior”.

L’espectacle ja es va representar al Teatre Lliure en dues temporades i va guanyar el Premi Butaca 2008 al Millor Muntatge de petit format i a la millor direcció.
 

Andrea Albert