Aquest dijous 20 de febrer s’ha celebrat el dia mundial de la justícia social, en un context en el nostre país on aquest concepte pot ser només tractat de manera abstracta, com un ideal i utopia llunyans. La base de la vida i l’existència de les persones no és tenir una gran casa, amb un gran cotxe i una molt bona feina. Ens hauríem de preguntar si això és possible sense una base sòlida de justícia social.
Actualment, estem vivint dificultats i menyspreus cada vegada més acusats en certs temes i certs col·lectius, per molts l'ideal de vida és tenir grans luxesindividualment, encara que això suposi un sistema injust. Per començar, com més necessitats presentem en temes econòmics, més apugen els impostos a les classes populars i més car és el dia a dia. D’aquesta manera es provoca que una part de la nostra societat ja quedi exclosa tan a nivell econòmic com, alhora, a nivell social i del benestar personal. Per altra banda, un altre col·lectiu molt afectat és el dels discapacitats i gent amb alts graus de dependència. Aquests col·lectius es veuen afectats en tots els nivells; una disminució de les seves ajudes poden perjudicar greument el seu dia a dia, tenir menys ajudes els suposa tenir menys ingressos i, per tant, menys professionals que atenguin les seves necessitats, menys suports que els facilitin el seu dia a dia i, sobretot, menys inclusió social.
Podem trobar també moltes altres afectacions contra la justícia social, com ara prohibir a les dones el dret a decidir sobre el seu cos. De forma imperativa, esnega el dret a l’avortament essent així una prohibició sobre la pròpia vida i la pròpia decisió. També, dins el concepte de justícia social hi hauria d’estar presentel dret a la pròpia decisió i la llibertat d’expressió, fet que se li nega rotundament als ciutadans de Catalunya des del govern Espanyol. Ens tracten de separatistes, anticonstitucionals, nazis i terroristes. Aquesta és la justícia social amb la que se suposa que hem de coexistir i millorar com a societat?
I que hem de dir de la nostra ciutat? Una ciutat en la que a dia d’avui no s’escolta als col·lectius més afectats, que tot i que participen i reivindiquen els seusdrets, aquests continuen sent trepitjats i menyspreats per el govern local a base d’excuses. El govern local ha fracassat amb totes aquestes persones afectades, ni respostes ni solucions! El 20% d’aturats, la gran quantitat de persones que necessiten ajuda per alimentar-se, els desnonats, els joves que no es poden emancipar, els alumnes que no poden pagar el material escolar, els que viuen en barriades de la ciutat oblidades i en la perifèria dels recursos, etc. Tots aquests col·lectius que trobem a la nostra ciutat saben que significa “la justícia social” perquè han patit les conseqüències directes d’un sistema que els oblida. S’ha de començar per fer que aquests col·lectius, a través de la participació, siguin els protagonistes de la creació d’un nou sistema social. Escoltant a qui ha patit injustícies serem capaços de construir un sistema just, on no paguin més els que tenen menys ni paguin menys els que tenen més, on els lladres de la política passin comptes amb la societat, on els privilegis es guanyin a base de justícia i esforç i no per dret de naixement, on s’acceptin les diferències socials i la igualtat de drets i deures.
Queda un llarg camí per a que la justícia social sigui un concepte real, i aquest camí el recorrerem a base de denunciar les injustícies diàries que estem vivint,però sobretot el recorrerem amb feina, amb propostes, ajuntant idees i escoltant a tothom, amb molta participació i amb la construcció del que ha de ser una nova ciutat de les persones i un nou país just per a tothom.
Fibi Gonzàlez
Membre de les JERC Figueres
