Divendres, 6 d'agost de 2021 - Edició 1107
La República

Després del 27-M

Diuen els sociòlegs que el món de la política ja no te interès per a la ciutadania; que estem adormits, avorrits, ensopits, i que aquesta monotonia es traduirà en una […]

Ariadna Alvarez
Ariadna Alvarez 22/05/2007

Diuen els sociòlegs que el món de la política ja no te interès per a la ciutadania; que estem adormits, avorrits, ensopits, i que aquesta monotonia es traduirà en una elevada abstenció als propers comicis municipals. Però es tracta només d’una calma aparent, ja que si fem un breu repàs al gran nombre de temes que han quedat “aparcats” o posposats només de les agendes dels governs municipals, Déu n’hi do, la feina que els espera l’any demà del 27 de maig als polítics i cronistes d’aquest país!

Els 27 municipis que integren l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tenen en marxa múltiples modificacions dels seus planejaments, que afecten al marc general del Pla General Metropolità de 1976; i la Generalitat de Catalunya ha d’enllestir el Pla territorial de l’àmbit metropolità de Barcelona, un planejament marc necessari perquè es posi ordre a la situació actual, amb un gran nombre de modificacions que dificulten des de la possibilitat de mantenir una visió general del territori metropolità, als principis del desenvolupament urbanístic sostenible que promulga la legsilació. Alhora, hi ha molts solars afectats i terrenys pendents d’expropiar des del 76 que perjudica a molts ciutadans.

A Barcelona, s’haurà de resoldre el traçat del TGV, la construcció de l’estació de la Sagrera o els planejaments pendents a Sant Andreu, Sant Martí o Les Corts amb la reforma del Camp Nou, per citar només alguns exemples.
A l’Hospitalet de Llobregat tindran el repte de fer realitat els grans discursos electoralistes i repercutir les plusvàlues que han generat les obres del gran projecte del PSC -l’Hospitalet 2010- en la vida dels ciutadans i ciutadanes. Al model de la plaça Europa i la nova Granvia, s’hi contraposa el model de la Rambla de la Marina, una proposta que ha de dinamitzar social i econòmicament un barri que va estar oblidat des de la seva creació. Un barri que ha vist com es construïa un hotel de cinc estels sense que hi hagi hagut millores en la seva urbanització més enllà de l’entorn del propi establiment, els clients del qual en gaudiran com a jardins annexes.

I el mateix succeeix amb un altre projecte que aquests dies no apareix a la premsa, però que omplirà moltes planes després del 27 de maig. L’anomenat Quart Cinturó o Orbital que posarà a prova altre cop als socis del govern de la Generalitat, i sobretot al compromís del PSC amb el poble català. Millorar la mobilitat del Vallès, i la metropolitana, no passa com ja sabem a hores d’ara, per fer asfaltar més quilòmetres de vies ràpides, per alimentar una demanada creixent i insaciable d’una societat que ha de començar a practicar la contenció. Passa per ofertar respostes globals i complexes com ho és la nostra societat, que integrin la mobilitat i les infrastructures amb la planificació urbanística, econòmica i social.

Diuen els sociòlegs que els partits polítics estan en crisi, i concretament els d’esquerres que no han sabut com encarar la societat d’aquest nou segle, la societat d’un mon globalitzat. A Catalunya, i des que vam perdre la darrera guerra, només hem pogut veure que és capaç de fer l’esquerra espanyola i els comunistes reciclats quan han tingut la majoria suficient per governar. En aquests moments l’esquerra nacional treballa per donar un tomb a aquesta dinàmica. Jo espero que després del 27 de maig l’esquerra nacional i independentista sigui més forta als ajuntaments i pugui desenvolupar les seves pròpies polítiques sense la necessitat de pactar amb socis sucursalistes o botiflers.