DESMUNTANT EL CÍRCOL

DESMUNTANT EL CÍRCULO
Avui em permeto continuar desmuntant el document de Círculo de Economia: Davant el 21-D. Evitar el caos. Recomposar l’estabilitat. Vostès diran perquè tanta insistència? Doncs, perquè el Círculo es vanta de ser el gran think tank de l’oligarquia catalana. Havia tingut moments francament reformistes amb Gabarró i Alemany, però ara està caient en la més eixorca de les posicions bunqueritzades. Continuem doncs amb l’anàlisi.
En el seu document el Cercle adverteix els ciutadans de patir les conseqüències amb un augment de la desocupació (…) i un seriós, quan no descontrolat, malestar en una ciutadania que evidencia fractures molt preocupants(…) i una conjuntura d’una gravetat desconeguda en la nostra vida en democràcia, no només a Espanya sinó, també, a la Unió Europea. Un cop més l’exageració i la mala focalització. D’ocupació anem bé, molt més que la majoria de C.A espanyoles. I en tot cas, els efectes del boicot real als productes catalans està actuant com un bumerang sobre les empreses subministradores espanyoles, tal com va reconèixer el cap de la patronal extremenya. I la gravetat desconeguda prové de l’ús de la força unilateral per part d’un Estat constituent de la Unió Europea i que a diferència de les amonestacions d’aquesta cap a Hongria, Polònia i ja no diguem a Turquia, aquesta vegada hagi callat. Aquesta és la gravetat que fa que el cas català pot ser una autèntica bomba per Espanya i Europa.
El Cercle apel.laa l’indispensable govern de totes aquelles qüestions socials i econòmiques que incideixen directament en el benestar ciutadà ja que opinen que l’extrema focalització en el procés, ha portat a no prioritzar-les. Però no diu res de les prop de 30 lleis aprovades al Parlament de Catalunya destinades al canvi de model energètic, a la defensa del comerç urbà, contra la pobresa, per la igualtat de gèneres, a favor de l'economia productiva etc que han estat recorregudes pel Govern de Madrid i tombades pel Tribunal Constitucional.
Diu el Cercle que serà el moment perquè, des dels poders polítics però, també, des del món econòmic i empresarial, es defineixin aquelles actuacions que afavoreixin que l’economia catalana recuperi la normalitat. Si la normalitat era la situació anterior a la intervenció de Montoro on tots els indicadors eren excel·lents: turisme, exportació, innovació, ocupació, superàvit públic etc. és molt fàcil. El Cercle hauria de reclamar la llibertat d'Oriol Junqueras i que Montoro tregui les mans d'una economia de la que la mateixa Generalitat intervinguda reconeix que es drenen prop de 17.000 milions d'euros anuals, de dèficit fiscal. Això és el que correspondria fer a una entitat que es vanta de fermés de 60 anys, on el Cercle d’Economia, va néixer estimulat per les idees d’Europa, democràcia, i obertura econòmica.
Acaba el Cercle dient que cal aprofitar aquesta campanya per aclarir propostes i arribar a uns acords bàsics sobre el nostre futur immediat. (…). I que el 21-D es converteix en una oportunitat, doncs, sigui quin sigui el seu resultat per iniciar una nova etapa en què prevalgui la voluntat de diàleg i entesa. L’alternativa és el caos. Doncs ja cal que, si volen estalviar el caos, dirigeixin els seus dards a qui en té la màxima responsabilitat: el Govern de Madrid i l'Estat espanyol, com qualsevol observador internacional no hipotecat està reconeixent. Diàleg vol dir que hi ha dues parts i els senyors del Cercle no exigeixen, com fins i tot han fet els dirigents més conservadors de l U.E, que el Govern espanyol reconegui la part catalana com a subjecte polític. Mentre això no es produeixi, i al marge dels resultats del 21 D, el tema català s'enquistarà i el caos estarà servit segur. I l'economia espanyola, no especialment la catalana, situada ja en zona de risc per la fallida de les pensions i el deute, s'enfonsarà, arrossegant l'euro. Com diria aquell, senyors del Círculo, vostès que poden, facin “algu”.