Ja queda menys per iniciar-se’n la campanya electoral de cara al 20-N. Aquesta vegada, diverses forces catalanistes han intentat anar-hi de forma conjunta, però no han reeixit, i dues d’aquestes formacions han decidit arrossegar a tota la seva militància – i simpatitzants -, a que els segueixin en les seves particulars apostes.
Les CUP, aquell partit tancat dins les portes i directives dels ajuntaments del nostre país i alhora també tancat a formar-hi part del Parlament, ha decidit promoure’n el vot per l’abstenció. Per allò, que Madrid no va amb ells. Als ajuntaments no s’assoleix la independència i molt menys al Congrés, però cal ser-hi, si vols realment ser un partit polític seriós i amb futur. – responsable i amb clau de país
Al mateix temps, Solidaritat Catalana per la Independència hi juga com està succeint últimament, al joc preferit aquí a Catalunya: La Puta i la Ramoneta. Promou tota mena de condicions de vot. – agermanada la primera a les CUP , l’abstenció – Desprès, el vot en blanc – que reforçaria els partits autonomistes i espanyols, gràcies a la llei d’Hondt – a demanar als catalans que viuen fora de Catalunya i resideixin a Euskal Herria, que votin per Amaiur, per arribar-hi finalment a la seva gran aposta de posar-hi una fotocopia d’una estelada, dins el sobre.
Però res, cap a altre opció política per part dels analitzats. El problema de tot això rau en el fet que les seves respectives militàncies, els hi facin cas i no pensin per si mateixos – ja que la immensa majoria dels militants de Solidaritat, posarà l’estelada, a més de crear-ne’n pàgines web en aquest sentit i els de les CUP faran l’abstenció
Quina classe de política fan? Creuen realment en la democràcia? O fan soroll per a res? És creuen els únics en la política catalana, que de forma directe i segura defensen la independència?
Si , realitzen política, per suposat que és així. Una política de destrucció i separació. Fer això, demostra i deixa de manifest la pobre baixa qualitat de qualsevol de les parts dels seus discursos, que intentin fer creure’n al peplum. Aquesta mena de política mal entesa, no ens portarà enlloc. Bé. A més frustració, batalles internes i un clar desencís cap a la política, tant necessària a la Catalunya d’avui en dia. Caldria donar-l’hi’s un cop d’atenció? O, deixem que s’ha la fotin tot sols?
Espero que tots ells – els esmentats i els omesos del text -, estiguin a l’alçada del moment clau que viu el nostre país i a les demandes que els hi demana i volen veure en ells, la nostre ferida ciutadania.
