Diumenge, 13 de juny de 2021 - Edició 1053
La República

Crisi i periodisme de pagament

En moments de crisis global, les empreses de comunicació pateixen igual que moltes altres les conseqüències. Les davallades de vendes, de publicitat i el boom d’internet, han provocat situacions greus […]

Col·lectiu 2014
Col·lectiu 2014 02/03/2009

En moments de crisis global, les empreses de comunicació pateixen igual que moltes altres les conseqüències. Les davallades de vendes, de publicitat i el boom d’internet, han provocat situacions greus de manteniment de les seves estructures.

Les pèrdues econòmiques dels darrers mesos els hi han provocat veritable desesperació. Aquestes els ha abocat a pràctiques periodístiques de dubtosa legalitat. Grups com PRISA, GODO, ZETA, EL MUNDO, estan tenint pèrdues milionàries i aplicant dràstiques solucions.

Aquestes dràstiques solucions es basen en demanar diners per evitar publicar certes noticies; diaris com El MUNDO han estat pioners i han fet veritables fortunes de practicar aquestes tàctiques, un exemple concret: el tractament fet per aquest mitjà de les disputes internes de la família propietària de” El Corte Inglés” fins que l’empresa paga grans quantitats en format publicitat per silenciar la disputa. Però el més greu és que altres grups editorials han començat a posar-ho en pràctica.

Fa poques setmanes una portada del diari de capçalera del Grupo Zeta li feia un gran favor al PSC, la famosa portada dels 4.800 milions , a data d’avui sabem el perquè; un oportú especial decidit per presidència de la Generalitat el premiarà oportunament.

És, a la vegada ,la torna pels especials de Presidència de la Generalitat a fet fins al moment amb la capçalera estrella del Grup Godó; uns especials que contradiuen clarament bona part de la línia editorial del diari, fins al punt que mentre el director d’aquest mitjà lloa al President de la Generalitat, el mateix diari carrega contra els consellers dels partits col•ligats i que són els “culpables” de haver-lo fet president.

Un altre exemple molt recent, un alt directiu d’un grup editorial, molt complaent ell, li etziba a un responsable d’una institució pública de la urgència de signar un conveni per més d’un quart de milió d’euros per evitar publicar una noticia crítica amb aquesta institució.

En poques paraules, avui el periodisme/xantatge posa en perill la mateixa veritat i, masses vegades, pateixen els més petits, els més dèbils, els errors polítics dels grans passen més desapercebuts. S’acosta segurament el moment de denunciar aquestes practiques mafioses.