(…)
Però ara ve la mala notícia. Un cop has explicat què ets i d’on ets, si llavors no compres res et vénen també amb els tòpics. “Catalan agarrado”. Que si el català no paga, que si és un rata, etc… El fet més greu, però, li passà a una de les meves millors amigues… quan aquest estiu viatjà a Egipte i li van deixar anar una frase que es quedà glaçada.
Es trobava en un mercat de carrer. Concretament es trobava a la població de Aswan, una ciutat allargassada que s’estén per la vora del riu Nil. Doncs, en un d’aquests carrers quilomètrics plens de botigues i de gent, aquesta amiga meva em va explicar el següent: Al carrer quasi no podies mirar a ningú perquè llavors ja se t’acostaven per vendre’t alguna cosa. Com ja he explicat, aquests venedors intenten descobrir-te la nacionalitat per captivar-te i intentar vendre’t alguna cosa. Li preguntaven: “española?” i quan va dir que “no, jo catalana” i després seguia caminant intentant evitar els venedors, un egipci li va etzibar “Catalana tu no comprar? Viva Franco, viva Franco!”.
Es va quedar parada, igual que jo quan l’escoltava. I no va ser l’únic! Cada cop que refusava una compra li deien “viva Franco!”. Evidentment, ella m’explicava que qui cridava això no en tenia ni idea del que deia. M’explicava que tots els que ho deien al mateix temps es reien, com amb un to burleta. Potser es pensaven que era algun tipus de insult (que de fet ho podria ser) o qualsevol altra cosa que l’ekumene d’un egipci li permeti imaginar.
Però la reflexió comença ara… Vist aquest fet… vol dir que hi ha hagut algú que els hi ha ensenyat a dir “viva Franco”. És com a aquell estranger que aprèn una paraulota sense saber què diu o com aquell nen innocent que li expliquen una porcada i la va repetint sense tenir consciència de la marranada que està dient. Però sempre hi ha algú que ensenya, algú pervers i malintencionat. Algú carregat d’odi… Els egipcis no crec que a l’escola els hi expliquin la figura del dictador franquista. Aquí hi ha un aprenentatge recent i a més, intrínsicament lligat amb la cultura catalana. No li deien pas al madrileny, a l’andalús, a l’extremeny, al lleonès… “viva Franco”. No.
No ho sé… m’imagino l’escena d’un castellà castizo: “tu dile a los catalanes ‘viva Franco’”. Sinó què? Com és possible? Com pot haver anat la cosa? Què pot haver passat perquè un venedor autòcton al mig d’Egipte cridi a una catalana “Viva Franco”?
Si algú ho entén… que m’ho expliqui…
