- Publicitat -
EXCEPCIONALMENT AVUI TAMBÉ LA PODEU ESCOLTAR: https://soundcloud.com/ericbertran/editorial-ric-bertran-crida-al
Tot és possible. Més que possible, a les nostres mans, a una papereta, a una urna, a un somriure, a un gest… Ja no és un somni i mireu que hi hem somniat. Ja no és una lluita i això que ens hi hem deixat la pell, i que els nostres avantpassats s’hi van deixar la vida. Algunes veus autoritzades diuen que el 1714 quan tot semblava perdut els catalans van continuar lluitant defensant la muralla fins a perdre la vida sense rendir-se. I no és que valoressin poc la seva pròpia vida. És simplement que valoraven més la nostra, la dels seus hereus, i ens volien donar un missatge de que mai no es pot perdre la esperança, la convicció, la fermesa… El missatge de que una guerra es pot perdre però mai una lluita mentre es recordi l’objectiu. Van perdre una guerra i el dia següent es van despertar i es van posar a treballar passant generació rere generació aquest missatge que avui nosaltres agafem, ens fem nostre i decidim cloure 300 anys després votant, vencent, dignificant-nos. I és que els catalans mai hem perdut els somnis, sempre han perdurat els nostres objectius, sempre hem tingut al cor aquell desig tan sa de llibertat, i ara tenim la possibilitat única de fer-lo possible.
Aquests dies alguns han pretès donar-nos por, com por han pretès donar-nos al llarg de tota la història, han pretès amenaçar-nos, com sota amenaça ens han intentat mantenir sota el seu règim durant tota la història, però s’han equivocat de poble, de societat, de nació. Nosaltres ens creixem amb la por, i en l’adversitat ens fem més forts, irreductibles, invencibles. Ni ens vam atemorir el 1714 ni ho farem ara. Si no ens vam rendir davant les armes menys ho farem ara davant els discursos en pantalla de plasma.
Les nacions d’arreu del món mereixen viure en llibertat, en justícia social i en igualtat d’oportunitats. I les nacions són la seva gent, els seus ciutadans. Hi ha drets que formen part del propi ser humà en néixer. I hi ha moments on una nació decideix agafar-se les mans; entre avís i nets, entre homes i dones, d’orígens i condicions diverses, de religions i maneres de viure diferents, d’ideologies contraries, però que entenen que junts són invencibles i que junts i nomes junts poden deixar, per fi, de commemorar una derrota i construir, per fi, una victòria.
Ja hem donat molts arguments. Avui és últim dia de campanya electoral i vull fer una crida a l’èpica, a la transcendència del moment, a la responsabilitat que tenim aquest diumenge. Mirem el futur, mirem-nos a nosaltres mateixos d’aquí a vint anys i decidim que voldrem dir-los aleshores als nostres fills. Jo ho tinc molt clar. “Fill, avui vius en aquest gran país perquè un dia els teus pares vam ser conscients que la història ens cridava, vam ser conscients que el futur ens reclamava. Vam decidir estar a l’alçada, vam decidir anar junts, estimar-nos, alçar-nos, anar a votar sense por no només per unes arrels que no compartíem ja que no tots dos vam néixer en aquesta terra, sinó per un futur que ens unia, i aquest ets tu. Vam votar amb la esperança que un dia arribaries i que et mereixeries el millor país del món”.
Diumenge vota Junts Pel SÍ per començar de nou, per canviar-ho tot. Ara és el moment. Sigues fundador d’un nou Estat!
www.ericbertran.cat
Publicitat
