No fa gaires anys els pares batejaven els nadons tot just néixer. Era un costum tan arrelat que no es plantejaven una altra cosa. Avui dia, en canvi, qui opta per aquest sagrament ja no ho fa per inèrcia ni tradició sinó després d’haver sospesat racionalment tots els pros i contres.
Suposo que perquè sóc poc religiosa, només trobo inconvenients a l’hora de complir fil per randa els preceptes de la fe cristina. Estimar a Déu sobre totes les coses, assistir a missa els diumenges i festes de guardar, combregar, dejunar, resar, no mentir, rebutjar segons quins actes, evitar pensaments impurs, confessar els pecats i predicar sempre amb l’exemple.
D’avantatges, en canvi, no en trobo tants: la transmissió de valors positius i el fet de tenir a la nostra disposició un matalàs on caure si les coses van maldades.
Com que els valors també poden transmetre's des de la laïcitat només m'inquieta el tema del matalàs. I, sincerament, em sembla tan personal, complex, difícil i jo mateixa el tinc tan poc resolt que prefereixo no insistir-hi.
Sigui com sigui, l'any 2025 m'he proposat d'admirar les persones compromeses amb l’església catòlica. Sobretot perquè seran cristianes fins el moll de l'os.
De quina altra manera podria ser? Tingueu present que ja no és castigarà –ni econòmicament, ni moralment, ni socialment- als que no compleixin amb la tradició i, per tant, no serà necessari “inventar-se” una religió a mida ni el “jo sóc creient però no practicant”.
Pel que fa a la resta d'individus, si aconseguim ser una mica més espirituals, que no vol dir religiosos, ja tindrem molt de guanyat.
