Còrsega, un tresor extraordinari (i 2)

¿I quina és la situació actual de la llengua corsa? D’entrada cal tenir ben present que a Còrsega, que és França, l’única llengua oficial és la francesa. Però Còrsega té des de 1982 un estatut particular dins la República, pel qual està instituïda l’Assemblea Corsa, que nomena un Consell Executiu, i el fet cert és que l’Assemblea ha donat un fort impuls a l’ús institucional i públic de la llengua corsa, i que s’ha aconseguit que a tot l’ensenyament maternal i elemental de Còrsega s’ensenyi, de manera opcional per als alumnes, però obligatòria i dins l’horari escolar normal per als centres, la llengua corsa. I a més a més, de manera un poc desigual, però general, l’ensenyament del cors arriba als centres d’ensenyament secundari i batxillerat. No hi entraré en detall, perquè no és possible en aquest article curt, però la llengua és viva entre la població, i sobretot és viu el desig de mantenir-la i que l’aprenguin els joves, i que tengui el mateix reconeixement que el francès, i el Consell Executiu n’ha planificat la promoció fins al 2020. Ho podeu veure en aquests enllaços. Els corsos en tenen orgull, de la llengua: els rètols comercials són molt majoritàriament escrits en cors, els noms dels pobles als rètols de carretera són en versió oficial (normalment la italiana tradicional, de vegades afrancesada) i en versió corsa, els noms dels carrers en cors són normals a la majoria de poblacions, els panells informatius turístics inclouen sempre la versió corsa, avisos cívics inclouen el cors, l’Església posa cartells en cors, associacions politiques i ciutadanes s’anomenen en cors… A Corti, a la Ciutadella, aquest estiu s’ha pogut visitar l’exposició U patrimoniu vivu, tota explicada en cors, al costat del francès i l’anglès, amb prospectes explicatius en cada una d’aquestes llengües. El cors és present a la vida pública de l’illa, de manera que li és impossible a l’extern que hi és de visita no adonar-se que aqueix país té una llengua pròpia, ben diferent de la situació a Mallorca, on el català és imperceptible per als estrangers.

I sobretot, allà on és omnipresent i indispensable és a la cultura popular i la música. Mentre siguin vives expressions populars com el cant polifònic, el chjam’e rispondi (glosades improvisades entre uns quants glosadors) i la paghjella (cançó popular cantada a tres veus), declarada el 2009 patrimoni cultural immaterial de la humanitat, la llengua corsa serà viva, perquè només en cors són possibles aquestes manifestacions populars. I mentre existeixin la trentena llarga de grups o cantautors que canten en cors arreu de l’illa i, sovint sovint, a França i a tot el món, la llengua té la vida assegurada, perquè només en cors tenen sentit aquests grups, que es basen tots en la tradició musical insular. Si en teniu oportunitat, escoltau-ne qualsevol (Canta u Populu Corsu, I Muvrini, I Chjami Aghjalesi, Barbara Furtuna, Patrizzia Gattaceca…), i sentireu la força de l’ànima corsa i veureu com arrosseguen entusiàsticament el públic cap a l’èxtasi. Però a més de la música, en llengua corsa hi ha també literatura (novel·la i narració, poesia, teatre), el problema de la qual és sobretot els tiratges massa curts perquè siguin rendibles (la població de l’illa és de 300.000 habitants), peatge obligat per haver renunciat a l’estàndard lingüístic italià i haver refermat l’estàndard cors, d’un nombre massa reduït de lectors. Dins l’àmbit cultural és obligat fer referència a la importància de la restitució, el 1981, de la Universitat, que duu el nom del ja esmentat Pasquale Paoli, que ja la va instituir el 1765. Desapareguda després de la conquista francesa, en els anys que duu d’existència moderna ha estat un dels pilars de la recuperació cultural corsa. En el seu si hi ha jugat un paper essencial el Centre Cultural Universitari, que ha promogut espectacles i creació en llengua corsa, durant molts anys sota la direcció de Ghjacumu Thiers, professor, poeta i narrador, una de les personalitats més importants de la cultura corsa contemporània, a qui la institució va retre un merescut homenatge quan, el 2014, es va retirar oficialment de les seves obligacions laborals, tot i que hi continua col·laborant.
Còrsega, doncs, és viva i guarda com un tresor el seu patrimoni natural, pel qual és coneguda com a isula di a bellezza, i el seu patrimoni cultural, amb la llengua com a nucli essencial. Dins França, Còrsega és segurament l’excepció de les regions amb llengua pròpia, és la que millor l’ha conservada i la que amb més orgull la mostra. Manté ben decicida l’herència per la qual va lluitar Pasquale Paoli, el pare de la pàtria dignament recordat i venerat arreu de l’illa.