Més enllà de les brutals càrregues policials del dia 1-O, amb 900 ferits i alguns de greus, caldria tenir en compte que l'odi cap als catalans, i sobretot els sobiranistes, continua ben viu, per desgràcia. A Verges, Medinyà, Girona, Sarrià de Ter i la Granada del Penedès han punxat les rodes de centenars de cotxes. Veïns de Lleida denuncien intimidacions de la policia espanyola. Encara hi ha 750 alcaldes catalans investigats només per les seves idees. Els líders de l'ANC i d'Òmnium han hagut d'anar a declarar a l'Audiència Nacional espanyol, només per defensar les institucions catalanes davant del cap d'estat del dia 20 de setembre. El dia 3 d'octubre, quan més d'un milió de persones (una altra vegada) es manifestaven en centenars de pobles per la pau, la llibertat i la democràcia i en contra de la violència policial, hi va haver desenes d'ultres i de feixistes que van sortir al carrer a crear crispació i provocar la gent.
L'odi impregna Espanya des de fa anys. Recordem que tot plegat té l'origen en els 4 milions de firmes contra l'Estatut, en què el TC va anul·lar l'estatut, que ja havia estat retallat, i en cada una de les desenes de vegades que el TC ha anul·lat totes les lleis catalanes. El dia del referèndum, es van tancar 600 punts de votació, molts dels quals degut als Mossos (que són investigats per no haver actuat). Alguns líders i partits espanyols reclamen intervenir la Generalitat, anul·lar l'autogovern amb el 155 i tornar a 40 anys enrere. Insulten Gerard Piqué als estadis, als entrenaments i al twitter (de “cabró” cap amunt) per defesar la democràcia. I com ell, molts.
Mentrestant, els ministres continuen igual, insultant els independentistes anomenant-los nazis, il·legals i manipuladors, el rei d'Espanya no condemna la violència i, per reblar-ho encara més, tornen a la campanya de la por amb els bancs i les caixes i ja s'engega l'enèsim boicot als productes catalans.
