El deu a l’esquena 9
(experiment de realisme màgic)
Novena part
La porteria va quedar en tal abatiment que sols se sentia créixer de l’herba. En acabat, se li pogueren veure les ganyotes de ràbia. Ja es podia encomanar a tots els sants que els gols li anaren caient com una pluja d’estrelles per Sant Llorenç. Ja el neguitava
venir a jugar partit, però poc s’imaginava que fos un anar a patir. I la causa havia de ser que un munt de pètals duts pel vent des de qui sap on, li anaven caient a sobre com els gols del deu que els hi ficava amb bellesa i contundència alhora que, per a ell, eren d’extrema dificultat poder-los aturar, de tal manera que se li empedraren les mans arrossegant i traient pilotes de dins la porteria cap a fora. No estaven millor els seus companys de camp empipats i abatuts, ja que s’adonaren que no era un terrícola sinó més aviat un geni extraterrestre capaç de fer coses que no gosava fer ningú més. Ell portava marcats tants i tants gols que per recordar-ne algun havia d’anar a la Wikipedia i als videos del Youtube, amb més visites que els grans invents o les meravelles del món.
© del conte: Joan Guerola, 2022
Joan Guerola
