L’obra que ens presenten aquestes actrius amb una llarga trajectòria professional com a grup, du per nom, “Com pot ser que t’estimi tant?”. Es tracta d’una coproducció de la mateixa companyia amb el Teatre Nacional de Catalunya on ja varen estrenar l’espectacle l’octubre passat. Desprès d’una gira per Catalunya i les Illes Balears, les T de Teatre acomiaden aquesta obra al Teatre Poliorama donant d’aquesta manera, una nova oportunitat a tots aquells que no van poder gaudir-ne ara fa un any.
L’espectacle està escrit i dirigit per Javier Daulte, director artístic de la Sala La Villarroel, un director amb una llarga i fructífera trajectòria en el món del teatre avalada sempre per la crítica i el públic. Es comenta que entre el director i les actrius va sorgir alguna cosa semblant a un “amor a primera vista” i que de seguida les dues parts es varen voler engrescar amb el projecte. El resultat ha donat un fruit força saborós: una obra que combina misteri i humor, una deliciosa comèdia terrorífica.
Sobre l’argument no en direm massa cosa perquè des d’aquí us convidem a gaudir de l’obra i a esbrinar-ne les intrigues vosaltres mateixos. Només comentarem que es tracta de dues històries paral•leles protagonitzades d’una banda, per dues germanes bessones, i d’altra per una jove artista. Les dones es troben unides, com no podia ser d’altra manera, per un home que no apareix en tot l’espectacle. La història realment interessant és la que fa referència a aquestes bessones interpretades per la mateixa actriu, una fantàstica Miriam Iscla que, un cop més, demostra que de teatre en sap una estona. De fet, crec que el millor de l’obra és sens dubte la seva interpretació.
La resta d’actrius Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca també se’n surten prou bé, sobretot la Marta Pérez que és qui posa el toc humorístic a aquesta història trepidant que té un guió més cinematogràfic que no pas teatral. D’altra banda, se’ls ha de reconèixer a aquestes cinc dones que hagin donat un pas endavant per trencar amb el tòpic de que les T de Teatre només saben fer comèdia.
Aquesta obra que reflexiona sobre l’amor i les obsessions que comporta, és molt més que un espectacle que fa riure, és una comèdia amarga que ens presenta un tipus de persona força comú, aquella que no sap afrontar les ruptures amoroses i viu per acomplir un objectiu: retrobar la persona estimada, costi el que costi.
L’obra la podreu veure fins el 12 d’octubre al Teatre Poliorama i des de NIT’ART us la recomanem ferventment.
