Dades que no sé si es podràn llegir a la premsa convencional, si més no, en la seva dimensió i cruesa i que són ben significatives per entendre certes decissions i que demostren ben clarament l’ofec al qual està sometent el govern espanyol a la Generalitat de Catalunya, que ha desembocat a la darrera dada de l’agència de qualificació Moody’s que ha deixat el deute català a la categoria de deute escombraria. Una gran part de la desconfiança que hi ha sobre Catalunya és pels impagaments del govern central en quasi totes les partides pressupostàries. A continuació, alguns exemples:
SANITAT.- Per finançar els costos addicionals que representen per la Sanitat catalana la atenció dels desplaçats procedents d’altres autonomies es va crear un Fons de Cohesió Sanitària però, l’any 2009 Catalunya va rebre d’aquest fons un total de 23,6 MEUR quan el seu cost real va ser de 78,5 MEUR. La diferència l’ha hagut de pagar la Generalitat.
LLEI DE LA DEPENDÈNCIA.- Estableix que l’aportació de l’Estat i de la Generalitat ha de ser la mateixa però el cas és que l’any 2011 el govern espanyol va aportar el 24% (258 MEUR) i la Generalitat va haver de possar-hi el 67% (728 MEUR) i els restant restant 9% (98 MEUR) és van tenir que fer repercutir als usuaris.
IMMIGRACIÓ.- L’Estat tenia un fons de 200 milions destinada a la integració de la immigració, però l’any 2011 el govern central anterior va retallar la dotació a 67 milions i l’actual l’ha eliminat totalment. Aquest sector que, el no tenir pressupost no vol dir que ja no existeixi, en dos anys la Generalitat ha passat de rebre 40 MEUR a no rebre res i tenir que fer-se’n càrrec.
CENTRES ESPECIALS DE TREBALL.- És decisió del govern del PP que aquests treballadors han de cobrar el 50% del salari mínim interprofessional. A casa nostra, són 12.000 persones però ha reduit la dotació que envia a la Generalitat de 62 a 30 milions. La diferència…
INFRA-ESTRUCTURES.- Els incompliments dels diferents governs espanyols arriba a desenes de milions. Els darrers pressupostos generals de l’estat ni hi inclouen la liquidació dels 759 MEUR de la disposició addicional tercera de l’Estatut -aquell que, desprès de tot, va ser aprovat per l’Estat- corresponent a l’any 2008, ni els 219 MEUR corresponents, per la mateixa partida, al 2009.
-El pla de Rodalies 2008-2015 és només del 6% d’una inversió inicial prevista de 4.000 milions, quan es va pactar i acordar la transferència en època del tripartit.
-No hi ha consignació pressupostària del dèficit de Renfe en els serveis traspassats, que pot arribar als 142 milions.
CENTRE D’ALT RENDIMENT.- S’incompleixen les obligacions econòmiques concretades per l’Estat amb el centre de Sant Cugat del Vallés, que utilitzen tots els esportistes d’elit espanyols.
EQUIPAMENTS CULTURALS.- El govern estatal aporta al MNAC 4 milions, mentre que al PRADO l’aportació és de 23 milions d’euros, per a possar un exemple.
En molts casos, i això ja és indecent, l’Estat decideix qué i com, i Catalunya paga i, sempre, l’Estat decideix que s’ha d’ajudar a les zones més desfavorides… i Catalunya paga.
Escrit al blog http://www.xavier.guarque.blog.cat el maig-2012.
