Els mitjans, voltors de polèmica i morbositat, han exaltat la diferència entre la proposta de Mas i la proposta de Junqueras per a aconseguir la independència. La fam mediàtica ha teatralitzat la confrontació i la distància entre ambdós líders. Ambdues, però, hem de recordar-ho, són propostes, punts de partida per a negociar, i per tant, subjectes a canvis.
Malgrat l’espectacle periodístic, constato que hi ha moltes semblances i coincidències i, en tot cas –aquesta és la meva tesi– les diferències són en aspectes menys importants o més secundaris, si voleu, que no pas els àmbits dels punts de trobada.
Com a exercici didàctic, passo a enumerar els punts de coincidència:
1. Les eleccions han de ser el referèndum. Important, perquè, si no, eleccions per a què. Per tant, en aquests comicis es vol saber si Catalunya vol la independència o no.
2. Les eleccions han de ser excepcionals i per tant amb fórmules diferents. Punt derivat de l’anterior. No hi ha acord en quina és la millor fórmula (la discussió actual de si llista única o llistes unides per un nom), però sí en què cal un instrument diferent.
3. Les eleccions han de generar un mandat clar. També com a conseqüència de ser un referèndum, l’objectiu és que la comunitat internacional visualitzi sense dubtes quina és l’opció escollida pel poble català.
4. Després de les eleccions, cal un govern transversal i representatiu, també excepcional. Un l’anomena govern d’unitat, l’altre de concentració, però a efectes de composició, funcions, i simbolisme és gairebé el mateix, sinó igual.
5. Es farà saber a l’Estat espanyol i a Europa que es vol ser un nou Estat. Hi ha acord en comunicar aquesta nova situació. Ara bé, Junqueras prefereix fer-ho posant-ho a la pràctica i Mas ho ha explicat més com un anunci o comunicació. Però traslladar la voluntat de ser Estat és una coincidència entre els programes dels dos líders. D’aquí també és important entendre que, una vegada comuniques que vols ser un estat a Europa, si no vols caure en els desprestigi polític i la pèrdua de credibilitat, no et pots fer enrere; aquest punt pot ajudar una mica a generar més confiança vers Mas i el seu plantejament i, alhora, acosta aquesta posició a la de Junqueras (Mas no diu actuar o fer, però si no vol fer el ridícul haurà d’actuar i fer).
6. El nou govern lidera un període excepcional per construir les estructures d’Estat. Mas parla de 18 mesos, Junqueras no especifica un termini, però tampoc no rebutja el del President. Però el punt d’acord més important és que s’han d’anar fent les infraestructures d’estat. Aquest punt és important perquè, de fet, vol dir que Mas de facto també està actuant com un estat, com predica Junqueras, a no ser que el President digui de cara a la galeria, però després, a la primera nota del Constitucional, ja no faci res més. Però els següents punts del pla Mas (el mateix termini), semblen indicar que el President persistiria en aquesta qüestió. Això, llavors, és només qüestió d’honor, paraula i confiança. El punt, però, és coincident.
7. Hisenda i Seguretat Social, les infraestructures més importants. Aquest punt no surt directament de les conferències d’ambdós líders, però es desprèn d’altre declaracions. Per tant, fins i tot coincideixen en què és el més prioritari a fer.
8. Elaboració amb la participació del poble de la Constitució Catalana. Mas i Junqueras coincideixen en què en aquest període posterior a les eleccions s’ha d’anar construint mitjançant un procés participatiu la norma bàsica i el marc legal del nou estat.
9. Votació de ratificació del procés. Mas parla de ‘constituents’ després de 18 mesos i Junqueras de referèndum per ratificar la Constitució catalana i sense termini. Però ‘constituents’, entenc pel marc global del pla Mas, que no vol dir començar de zero a construir l’Estat, sinó que, en aquest cas, té un sentit més institucional i vol dir ‘elegir el primer parlament de la República Catalana’, amb tota la feina legislativa i d’infraestructures ja feta aquests 18 mesos anteriors. Això coincideix bastant amb Junqueras encara que ell no demana noves eleccions. Ratificar novament la independència amb un referèndum com diu Mas o ratificar la Constitució Catalana, com proposa Junqueras són petits matisos ja que, de facto, si votes que sí a la Constitució estàs avalant i ratificant el procés i la independència; per tant, encara que no hi ha coincidència el punt de trobada és molt proper.
10. Després de la votació (siguin per la independència o per ratificar la constitució), el nou estat de la República Catalana es dóna per constituït i presentat a la comunitat internacional. Un punt molt important.
Per tant, diríem que el màxim punt de desacord, ara mateix, és si en les primeres eleccions, les que la societat civil demana de forma immediata, hi haurà llista única o llistes unides per altres mecanismes. Si es pacta amb detall el full de ruta, el qual ja hem vist que coincideix molt, el punt de com fer o com anar a les primeres eleccions serà anecdòtic. Em sembla un punt secundari si s’ha acordat tota la resta i, a més a més, les propostes per a aquest punt de Mas i de Junqueras, ambdues, destil·len una altra idea de fons: tots dos volen unitat. La qüestió és ‘com’ s’expressa aquesta unitat, i aquí hi entra el diàleg i la negociació generosa.
