Una de les coses que més admiro en les persones és la coherència. No puc entendre, per exemple, que hi hagin persones que defensen el dret a la vida i en canvi estan favor de les curses de toros.
Ser coherent és difícil, sobretot en aquest món en el que vivim, però entre aquells que diuen ser catalans aquesta incoherència es fa palesa massa sovint.
La primera incoherència és dir que un és català i espanyol al mateix temps. Espanya nega l’existència de la nació catalana, ens considera “una especie del género Español”, ho diu la sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut, condemnant Catalunya a ser una simple província espanyola. Fa 300 anys que molts intenten ser catalans i espanyols al mateix temps, i a hores d’ara encara no han trobat l’encaix, senyal que no existeix. Sent catalans i espanyols ens convertim en còmplices del procés d’extinció premeditat de la nació catalana, i quan un participa en la seva pròpia extinció és de tot, menys coherent.
La segona incoherència, si acceptem que qui és català no pot ser espanyol, és la de participar en el que és espanyol, és complicat, doncs estem sotmesos a una immersió total per part d’Espanya, però hi han coses que criden l’atenció. Catalans que segueixen els partits de la selecció espanyola i en cel.lebren els resultats quan ens neguen tenir-ne de pròpies?, Catalans que deixen de parlar català a la primera que els hi parlen en castellà, o que es dirigeixen en castellà a les persones que no coneixen?, Empresaris catalans que a Catalunya es diuen Albert i a Madrid Alberto?, Pares que canten als seus fills el “cumpleaños feliz” enlloc del “moltes felicitats”?. Si us plau, una mica de dignitat, i una mica de coherència!.
La tercera incoherència és el vot independentista que ha anat a parar als partits catalanistes i als partits independentistes descafeïnats, els primers defensant un concert econòmic, i els segons un referèndum, ambdós impossibles sense modificar una constitució, a la pràctica irreformable, al menys, per a que Catalunya tengui més diners i més poder. Com pot ser que als mítings de partits catalanistes hi hagin tantes estelades? Com és possible que a les pàgines independentistes de Facebook es declarin tants independentistes que hagin votat opcions catalanistes? De què serveix un referèndum que en el cas que els convoqués l’estat espanyol i guanyés el “sí”, l’haurien de referendar tots els espanyols per donar-nos la independència?. Això no és coherent, al menys ara que existeixen opcions parlamentàries que han fet una aposta clara per la independència.
Ara em demano si és coherent participar de la vida política espanyola, on la única opció que tenim els catalans és votar unes opcions polítiques que l’únic que faran serà anar a demanar engrunes a Madrid, que parlaran fluixet per a que allà no s’enfadin, i seguir participant de la farsa autonomista. Algú em dirà que si, que és coherent, ja que és la única opció que tenim per a que algú ens defensi; però crec que no, que no ho faran, o el que és pitjor, que no ho podran fer. Crec doncs, que la única opció és ser coherent, i treballar des de dins per la nostra llibertat; des de fora ningú ho farà per nosaltres.
No podem viure amb els que no ens estimen!
No podem viure amb els que no ens respecten!
No podem viure amb els que no ens volen!
