Els catalans, han votat per fi en clau catalana en unes generals. Molts no ho veuran d’aquesta manera, i més aviat ho veuran com un camí més dins l’etern autonomisme de l’oasi català. 1.014.263 catalans varen decidir donar el seu suport al govern de Catalunya de la mà de Convergència i Unió, assolint la federació la primera i més folgada victòria en unes generals en democràcia.
920.323 catalans-espanyols, varen voler seguint apostant per el fals i mediocre federalisme inexistent de Cal Socialista de la Sra Chacón – que pensa més en espanya que en el seu país – , que s’ha menjat la seva postura dictatorial feixistoide de vetar un debat en una cadena privada, dins d’un periple decadent de la socialdemocràcia. 715.802 espanyols de mena, han decidit fer el canvi de govern, no per que sigui dels millors i dels més seriosos o professionals, sinó per un vot de castig a l’incoherent ex-govern central espanyol.
279.599 catalans-espanyols de tendència sindicalista d’Ambipur, han reforçat la política inviable dins el marc d’actuació – actual – europeu en l’àmbit econòmic. 244.245 independentistes catalans, han avalat la nova direcció d’esquerra – amb l’ajut inestimable de Reagrupament i de la Plataforma Catalunya Sí -, encara que no siguin resultats per treure’n del tot el pit sobiranista.
63.828 catalans-espanyols, no han vist cap capacitat de direcció en el maremàgnum de partits i han afavorit el bipartidisme o l’hegemonia dels grans a travès del vot en blanc. 55.508 catalans – independentistes i espanyols – ,varen preferir fer un vot d’efecte real per no afavorir-ne’n a ningú, alguns amb fotocopies i d’altres – i tots ells legítimament – amb altres opcions per ridiculitzar el sistema amb l’ús de l’ironia o de la mala llet.
En definitiva, les bones esquerres s’han mantingut i d’altres més comunista(nitzades) han crescut. El centre català polític, s’afiança al capdamunt mentre’s la dreta més rancia i casposa espanyola, creix a l’igual que ho ha fet a la resta de l’estat espanyol.
Catalunya, ha estat la C.A que més ha castigat al PSOE, i alhora on menys ha crescut el PP. Som com som. D’aquells que preferim que ens la fotin els de casa i si pot ser en català, molt millor.
