Una freda i una de calenta, o moltes de fredes i alguna de tèbia. Ara ha tocat una de freda, molt freda: CiU NO ha donat suport en el Congrés espanyol a una proposta de reciprocitat d’emissions que hagués permès que TV3 es veiés al País Valencià… Nefast, excepte per una raó: demostra que CiU pot ser tot menys sobiranista. Demostra també la seva ingenuïtat -per dir-ho suaument- a l’haver compromès aquest vot a canvi d’un pacte no-escrit amb el PSOE-ZP (gent de paraula!) de què això se solucionarà amb la nova llei audiovisual: fool me once, shame on you; fool me twice, shame on me; fool me three times, gilipolles. De vegades no sé què és pitjor: ser tonto o semblar tonto.
Ja sento la consigna d’Esquerra: “CiU no dóna suport a TV3 en el País Valencià!”. Cert, però diguem-ho tot: el PSC-PSOE, tampoc: canya a CiU, però també al PSC-PSOE. Per cert, qui era ministre d’Indústria quan es van tallar les emissions de TV3 al País Valencià? I quin va ser el càstig d’Esquerra? Sí, el ministre era el maulet Montilla, i el càstig va ser convertir-se en President de la Generalitat de Catalunya.
CiU no és de fiar. El PSC-PSOE, tampoc. I Esquerra…? Estem d’acord, cal dinamitar el sistema de partit català: Reagrupem-nos
