Dissabte passat un amic em va arrossegar fins a l’acampada dels indignats de la plaça de Catalunya de Barcelona. Vaig posar l’escànner en marxa i novament em reitero en el festival flowerpower i no em crec massa això de la transversalitat de les mobilitzacions. Transversalitat era el 10-J al Passeig de Gràcia demanant la independència d’aquest país. En el moment que hi vaig ser dissabte, com deia, es va aprovar fer un “hort mòbil” (sic) i més o menys em va quedar la mateixa cara que a Miquel Iceta la darrera nit electoral. Dir, de passada, que hi havia molt de ciutadà que anava a veure l’ambient com podia haver anat a passar la tarda al Tibidabo. De fet vaig veure gent amb bosses que venien de compres a cremar la targeta de crèdit. Sí, sí, la de crèdit i no la de dèbit. I així anem.
Sóc molt conscient que aquest article pot ser injust perquè les situacions personals resultants de la crisi i els motius que les generen són molt polièdriques. M’excuso d’entrada, doncs. Però no per això cal deixar de dir moltes veritats. No discutim més sobre les culpes del siste
