Des de les primeres eleccions del 1978, Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya varen anar de la mateixa mà i de forma conjunta a totes les conteses electorals, però va ser el 2001 quan varen signar l’acord de ser una federació legal i real en tota regla. Un acord forçat per el crepuscle ínfim del conjunt democràtic d’unió, encapçalat per en Duran.
Convergència – CDC – va tindre’n l’oportunitat molt al seu abast de treure’s de sobre aquest llast que és l’UDC, però per no oferir una causa al PP català, és va voler ratificar-hi aquesta unió. Personalment, crec que UDC, n’és un petit tumor cancerigen per CDC, un d’aquells que ni amb la millor radioteràpia ets pots guarir, per moltes intervencions que en facis ús.
Ara han passat deu anys d’aquella rubrica. Els posicionaments clarament antagònics de les dues formacions és massa clara en ple secle XXI; un fet que no és va fer palès al 2001. El pes que se l’hi dona a UDC dins de CDC, no és proporcionalment adequada – ni geomètrica – a la seva realitat, poc plural. CDC és liberal-democràta d’una nova fornada i de l’impuls de les noves generacions, mentre UDC no ha variat el seu pàmfil discurs imberbe de la dreta més carca i escarransida de la fe democristiana catalana. – d’esperit netament espanyol
No és – ni pot ser – gaire entenedor per el public en general, que hi hagin diverses opinions segons quin cap de partit o components de les forces polítiques que formen aquesta federació escolti o llegeixi. Aquesta formula ja fa més de trenta anys que intenta fructificar i moltes veus ja diuen, el que haurien de haver fet abans del fatídic 2001.
Defenso unions i federacions, però d’idees comuns, sinó els tarannàs antagònics son i seran massa diferencials per tindre’n una harmonia en la política d’actuació. Molts components de CDC han tingut que fer palès el seu modus vivendi similar a UDC, per el que hi podran dir els de UDC. Com he dit abans, massa pes especific per un crepuscle en una federació. Però, es clar, s’ha de mantenir l’status quo de la federació.
Com vaig dir fa mesos, si UDC desaparegués de l’entorn de CDC per anar-hi on de debò estarien en plena gloria divina, que en aquest cas seria en el gruix del conjunt neofeixista democràtic català – en l’intimitat – del PP de Catalunya, seria la seva millor aposta. Si CDC, vol engrandir el seu discurs a dia d’avui erràtic sobre el seu famós dret a decidir, seria l’hora que primer decideixin, si UDC, ha de ser protagonista d’aquesta decisió.
No pots estar-hi aguantant eternament a un company de viatge que cada dos per tres et porta contra les cordes o et posa en algun embolic al obrir-ne’n la boca. Encara, que tingueu idees compartides. El nexe d’unió i línia de sortida ha de ser comparit, però entre els implicats és molt diferenciat del que hi defensen i no pots confiar-hi que t’agafi a temps el testimoni en una carrera de relleus, com és la política actual. Com diu una cançó kumbaya molt coneguda per les nostres llars: És l’hora dels adéus germans…adéu-siau!
Seria la primera gran conquesta de CDC, per la salut col.lectiva del major partit i victoriós a totes les eleccions en democràcia, per encarar-ne’n el futur en el que podrien quedar-se’n fora de joc de les demandes – realment – sobiranistes del conjunt de la ciutadania del seu país.
