Esquerra Republicana de Catalunya ha guanyat les eleccions europees amb un 23,7% i 591.280 vots per sobre de CiU amb un 21,8% i 546.048 vots. Això ha provocat un canvi de marc conceptual definitiu que situa a Catalunya en una situació de bipartidisme independentista i rumb a la república independent que somiaren i defensaren Francesc Macià i Lluís Companys, a les portes del referèndum d’autodeterminació del 9 de novembre.
El 29 de novembre de 2010 la premsa internacional, a qui li començava a picar la curiositat el que passava a Catalunya arran de la manifestació del 10 de juliol, es malfiava que Catalunya demanés de cop la independència i el partit independentista, ERC, només treiés 10 escons. L’única explicació plausible era que CiU havia sabut aprofitar el desgast del tripartit, i s’havia fet seva –malgrat les ambigüitats- la reivindicació nacional.
El 2012 Catalunya va decidir que CiU havia de liderar la transició nacional. Però la federació arrossega una llosa: Unió Democràtica de Catalunya. Duran i Lleida i la tercera via estan dinamitant una força absolutament necessària pel país. Mentre a ERC tot han estat emocions, veus tremoloses i agraïments; a CiU, Artur Mas i Ramon Tremosa somreien, mentre la cara de Duran era un poema i Francesc Gambús forçava el somriure de l’eurodiputat afortunat.
Però les darreres eleccions europees les havia guanyat el PSC amb rotunditat aclaparadora (36% i 708.888 vots). Avui, el suport al PSC ha passat del 36% al 14,28% i 356.903 vots, una derrota humiliant i aclaridora. La seu del PSC estava buida fins uns instants abans de l’inici de la roda d’intervencions dels partits. Pere Navarro amb la veu sensiblement afectada reconeixia la derrota i intentava fer el cor fort. Llençava a més un intent de titular que segurament serà el que sentirem també al PP, l’altre damnificat a Catalunya: “Mas perd les eleccions”. No, qui les ha perdut és el PSC que és qui les havia guanyat, CiU ha augmentat en cent mil vots. Pere Navarro sí que hauria de fer una reflexió important sobre el rumb al que està conduint el partit, i dimitir.
Catalunya foragita els partits espanyols i unionistes. La davallada del PSC que ha estat espectacular ha anat acompanyada d’una altra del PP. El 2009 van treure un 18,02% i 354.876 vots, i enguany s’han hagut de conformar amb un 10,29% i 257.249 vots. El PP guanya a l’Estat espanyol malgrat que PP i PSOE no arribaran al 50% en percentatge de vots (PP 26,04% i PSOE 23,03%). El discurs apocalíptic popular a Catalunya no el compra ningú, com tampoc pensem comprar la tercera via socialista pseudo-federalista. Ho demostren les dades, PP i PSOE son les dues úniques forces a Catalunya que baixen. I finalment Iniciativa per Catalunya que tenia el 6,08% i 119.755 dels vots el 2009, i avui el 10,29% i 257.249 vots, reforça dos flancs: el nacional i el de les esquerres. Les forces favorables al referèndum d’autodeterminació aconsegueixen un 55% dels suports, i sense comptar la CUP que no s’ha presentat. Per altra banda, amb Iniciativa el front d’esquerres obté una majoria força important per davant de les dretes.
Catalunya envia un missatge ben clar a Europa: volem votar per una república d’esquerres, on el progrés i els drets socials siguin l’eix vertebrador de l’Estat català. I ho farem el 9 de novembre, a Catalunya.
A Madrid, la victòria d’ERC a Catalunya trenca l’homogeneïtat del mapa bipartidista espanyol, i l’Estat comença a tremolar. El PP volia pressionar amb una victòria d’Esquerra per fer dimitir Artur Mas i acabar el procés; però alimentar la seva bèstia negra no pot fer res més que tornar-los als seus pitjors malsons: torna la República Catalana.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
