Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Catalunya fora de la Unió Europea

|

- Publicitat -

Últimament s’ha generat un cert debat sobre una hipotètica expulsió de Catalunya del marc de la Unió Europea en cas d’independència. És el discurs de la por generat per aquells que tenen molt a perdre amb la independència de Catalunya. Pels seus fets els reconeixereu. Ens haurem d’acostumar a aquesta mena de reaccions a mida que la independència es vagi apropant. Però no ens els hem de creure. Responen a interessos que res tenen a veure amb la pràctica política contemporània i amb el Dret Internacional.
Davant d’un cas de secessió d’un territori o de la dissolució d’un Estat es plantegen nombroses qüestions objecte de regulació per part del Dret Internacional sota l’epígraf successió d’Estats. Una d’elles és la transmissió dels tractats internacionals. Bàsicament, la norma general estableix el principi de continuïtat dels tractats internacionals signats i ratificats per l’Estat predecessor als seus successors. Amb això el Dret Internacional assegura l’estabilitat en les relacions entre els Estats i la plena vigència de tots els negocis jurídics que es conformin a la norma. Aquesta norma general té una excepció: els tractats constitutius d’organitzacions internacionals. Aquests no es transmeten a les noves entitats sorgides d’un procés de secessió o de dissolució d’Estats. Quins efectes pràctics tenen, doncs, aquestes normes en el cas de Catalunya?
            En primer lloc, el Tractat de Schengen que garanteix la lliure circulació de persones, mercaderies i capitals, s’hauria de transmetre directament a l’Estat català. El motiu: Schengen no és un tractat constitutiu de la UE. Es va negociar fora del seu marc. De fet, hi ha Estats membres de la UE que no són part en aquest tractat, i n’hi ha que en són part malgrat no ser membres de la UE. Conclusió: ningú ens pot aixecar fronteres ni establir aranzels (dins l’àmbit territorial de Schengen, es clar), per molta por que ens vulguin generar.
En segon lloc, l’Estat català haurà de demanar el seu ingrés a les organitzacions internacionals del sistema de les Nacions Unides i complir el requisits d’admissió; bàsicament ser una entitat dotada de subjectivitat internacional. Només en les organitzacions d’àmbit europeu els requisits són més «estrictes»: ser un Estat de Dret, dotat d’un règim democràtic i amb una economia de mercat. Bé, d’entrada no sembla que hàgim de tenir gaires dificultats per complir-los.
La qüestió és: és la Unió Europea una organització internacional? La resposta: no, conceptualment la UE és més aviat una confederació d’Estats sobirans. I doncs, quines normes s’hi haurien d’aplicar en cas de successió d’Estats? Doncs, en principi les establertes en els seus tractats constitutius. I què diuen els seus tractats constituïts al respecte? Res, no diuen res. En lloc s’estableix l’expulsió d’un Estat per causa de secessió, com no pot ser d’altra manera. En cas contrari seria un cas evident d’ingerència, i per tant, causa d’un il·lícit internacional.  A més l’expulsió per motius de secessió donaria lloc a  certes situacions kafkianes. Si Flandes fos expulsada de la UE per causa de la seva independència, Brussel·les (seu de les institucions comunitàries) quedaria fora de la UE. Tan és així que el PP ha intentat introduir una clàusula en els tractats constitutius sobre l’expulsió del territori escindit d’un Estat membre, sense gaire èxit.  
L’expulsió d’una organització internacional és una mesura de compulsió política d’extrema gravetat, contemplada en algunes organitzacions com ara en el Estatut del Consell d’Europa, entre altres. Però només s’aplica a aquells Estats membres sota règims autoritaris, com per exemple Belarús. Espanya faria millor en controlar certs elements de les seves forces armades, en comptes de «preocupar-se» tant per la nostra pertinença a la UE, per que la manca de democràcia és absolutament incompatible amb la pertinença al concert europeu. La independència de Catalunya evidenciarà fins a quin punt les autoritats militars estan subjectes a les autoritats civils. Probablement, Espanya és la mateixa de fa setanta cinc anys. Però Europa, no. 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut