Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

Catalunya, Europa, la tempesta i l’esperança

El  24 de gener  de 2017 passarà a la  història com una  data  en què el govern català  fa  una crida  de debò a la mediació  Europea. La  recent  conferència […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 01/02/2017

El  24 de gener  de 2017 passarà a la  història com una  data  en què el govern català  fa  una crida  de debò a la mediació  Europea. La  recent  conferència del passat  24/01/2017  a Brussel•les del President  Puigdemont, el Vicepresident Jonqueras i el  Conseller  Romeva és l’inici de  debò  d’un procés  d’internacionalització del fet nacional/diferencial català  i , alhora, un toc d’atenció  important  perquè Europa  assumeixi  les seves responsabilitats en relació  amb  la  causa  catalana, vinculada inequívocament a  la democràcia . 

No hi ha dubte  que  aquest  2017  implica  una tram  del procés d’alliberament nacional i social català  molt  dur i rocós . Amb una operació diàleg  fracassada l’Estat  espanyol, la seva  superestructura, s’està endurint i radicalitzant a  marxes  forçades. En aquest sentit també  és important tenir  en compte que  Europa  és un element  indispensable que pot contribuir decisivament  en un diàleg  de  debò, un diàleg  franc  de desemboqui  en una  mediació  molt necessària. La  conferència del  passat  24 de gener  volia posar les  bases per  trobar  una sortida  democràtica, que serà llarga  i dura, a una situació  complicada  i  que podria  desestabilitzar  tt el Sud  del continent  europeu. També  és  cert  que  aquesta  negociació i mediació europea s’iniciaria  en un moment    en que  Europa  està molt  feble  i té  uns  reptes  terribles  de cara  al futur  immediat . Enguany, a la Unió Europa  s’han de celebrar  tres eleccions – a Holanda, l’Estat  francès  i  Alemanya- que determinaran, marcaran  el  futur   de  tot  el  vell  continent , amb una gran  amenaça  del populisme  d’extrema  dreta, profundament  antieuropeista.  Malgrat  aquests negres núvols  de tempesta, amb  un  avís  alarmant que  podríem  tornar a tenir  un feixisme  a determinats  governs  europeus, hem de  confiar  en  Europa  , com una  institució sòlida  que  representa l’espai de llibertat  i democràcia  més  important del món. Per  altra banda,l’Estat  espanyol  ens podrà  fer  la  vida  impossible. Ens podrà espiar i  ens  podrà  perseguir  en un estat  en què  la divisió  de  poders   està  desapareixent, però també  li interessa  encarrilar  la  carpeta  catalana .L’Estat  espanyol  ha entrat  en un període  de decadència  molt particular, i no pot corre  el risc de tenir  tants  fronts  oberts i, fins  i tot quedar  fora  de la UE.  La  mediació  Europeu   ara  seria  el  bàlsam. Seria la  solució  del sentit  comú. No hi ha dubte  que la  conferència del  passat 24 de  gener, malgrat les premonicions negatives,  és l’inici d’una mediació  molt esperançadora.