Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

Catalunya, Europa i el retorn de la Santa Aliança

En aquests moments, la temperatura  política continua molt  elevada. Estem arribant a un punt, d’eullició, en què només  hi ha dues  opcions  possibles: república o barbàrie. Només tenim dues  possibilitats […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 13/02/2018

En aquests moments, la temperatura  política continua molt  elevada. Estem arribant a un punt, d’eullició, en què només  hi ha dues  opcions  possibles: república o barbàrie. Només tenim dues  possibilitats : democràci, normal, a l’estil  europeu de debò o  autoritarisme  dretà  totalment irracional i manipulador. Cal tenir  molt present que l’article  155  de la CE -un article  de la Carta Magna que, per cert,  no està  desenvolupat- no és més que una excusa  del govern erspanyol per  seguir “fent  la  vida  impossible”  al  catalans  que  volem viure en llibertat i benestar  social,  amb  totes  les  seves  derivades, com  al Regne  Unit, a Bèlgica a Suïssa o a Alemanya. Més  que  mai  continuem  en la  línia  de  “ Turquia  capital Madrid” .

Ara i  aqui és execrable que, definitivament, la  divisió  de poders a l’Estat espanyol  s’hagi e3vaporat. És incomprensible  als  ulls  de les democràcies  avançades  europees –malgrat  que  la  Comissió  Europea  continui beneint  un govern, i una superestructutra política  i social,  amb uns comportament  polítics marcadament  autoritaris  i pocs  europeus. Lógicament, la  Comissió  Europea  continua  exercint  un paper  de política  reaccionària  i  antisocial  a l’estil, en la línia que  exercia  la Santa  Aliança. És vergonyós que  l’Europa oficial, burocràtica  i antisocial – i  sobretot molt  dretana i  ultraconservadora- encapçalada  per  un Partit Popular Europeu  en una decadència total -molt confús i atemoritçat,  per  una pujada constant  d’uns populismes neofeixistes, que  no  són  més  que  una ultradreta pseudosocial  amb uns “pelatges ideologics i polítics”  molts  diversos i divergents, però alhora  molt demagògics, que  saben  fer  la gara-gara a un “lumpen”  neoproletariat europeu sense  cap  mena  de  consciència  social ni  política.

En síntesi, és incomprensible -politicament i  humanitàriament- que  en un país de l’Europa occidental que  forma part, des de l’any  1986,  de la  UE que encara existeixin exiliats  i  presoners polítics en presó  preventiva. En qualsevol país  seriós de la UE això seria un escàndol, en què  hauria de dimitir  tot el govern. Ara República, en el sentit de govern equilibrat, democràtic  i Europeu,  davant  d’una autèntica barbàrie  autoritària, en què  la presó  preventiva està essent  utilitzada  com  una llancívola,  arma política  i ideològica. Si us plau -per  dignitat- escolta Europa  una vella  nació europea, amb una llengua  mil•lenària,  on  va  existir un dels  primers parlaments  del món.

Relacionats