Aquests dies m’he fixat en aquests pobres bombers desfilant per una comissió d’investigació que només té un objectiu i és vil, desgastar políticament el rival davant de la opinió publica, sobretot la publicada, que és la que compta. Personalment que La Vanguardia faci grans editorials exigint responsabilitats me la bufa, la veritat. Probablement trobaria exagerat que el cos de bombers rebés un tracte tan excels com el que gaudeixen als Estats Units després de la seva heroica intervenció en el funest atemptat de les torres bessones, però no hem d’oblidar que aquests bombers nostres també han perdut companys que s’han jugat la vida per salvar-ne d’altres, precisament en el foc d’Horta de Sant Joan. Ara els envolta un incendi pel qual no han estat preparats perquè ningú n’ha redactat cap protocol. Se’ls està jutjant per quadriplicat, si se’m permet l’expressió: per polítics, per mitjans, per jutges i per nosaltres mateixos, que ens ho mirem amb estupefacció des de fora.
Carles Font, com si realment fos un homicida en potència, justificava dilluns la seva actuació com a professional escrutat per uns parlamentaris ignorants en matèria forestal. Aquests oients ocasionals són els mateixos que no han tingut pebrots de crear una comissió que investigui els dos més grans escàndols socials, polítics i econòmics que hi ha hagut en els últims anys en el nostre país: Fèlix Millet i Bartomeu Muñoz.
Qualsevol ment ingènua que hagi estudiat o llegit alguna cosa sobre les relacions entre el poder real (econòmic) i el simbòlic (polític) només pot arribar a una conclusió: hi ha fils que no es poden estirar perquè al final hi ets tu mateix. La sospita d’un pacte de silenci vers la corrupció no és meva, ja ha estat expressada per molta altra gent. Simplement m’ha revingut en veure els bombers i la seva circumstància sotmesos a un desprestigi públic sense precedents i sense cap dany col·lateral pels que els han ficat en el foc. Mentre rosteixen els bombers a la graella els polítics i els seus hooligans particulars composen una nova elegia sobre els valors de la democràcia. Que la cantin, doncs, tots plegats al millor escenari possible, el Palau de la Música.
