Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 747
La República

Catalunya en el moment actual

El país en el qual vivim, alguns el consideren nació sense estat i, altres, una regió, encara que uns diuen peculiar, altres diferenciada, etc. Aquest text són un antecedents de […]

Avatar
Francesc Bonastre i Santolària 08/12/2015

El país en el qual vivim, alguns el consideren nació sense estat i, altres, una regió, encara que uns diuen peculiar, altres diferenciada, etc.

Aquest text són un antecedents de la història recent, unes reflexions sobre el pacte de govern buscat, uns comentaris sobre què hem d'anar a fer al Congrés i, unes conclusions.

Antecedents:

Després de les eleccions del 27-S, ens trobem, que Junts pel Sí, no va aconseguir la majoria absoluta i, necessitava com a mínim el suport de dos diputats de la CUP per tenir un president i un govern en actiu. Això ja sé sap i, les coses haguessin pogut anar diferent amb un diputat més de Junts pel Sí o, amb una major eficàcia de gestió del vot exterior per part del govern d'Espanya (Podria dir amb una millor correcció administrativa en comptes d'una obstaculització institucional).

Però la conclusió són les circumstàncies actuals.

Encara continuen els debats estèrils de si el plebiscit no es va aconseguir perquè no es va guanyar per vots. Dit estèril perquè molts no van considerar les eleccions com a plebiscit i fins i tot menyspreaven el concepte. Altres, continuen parlant de vots i, la pregunta, és si volen amagar què es votava. Vull dir, en un referèndum d'autodeterminació haurien votat amb un Sí o amb un No. Però en les eleccions es van votar uns partits polítics que es presentaven amb uns programes diferents.

Alguns volen amagar, que uns representaven la sobirania plena de Catalunya i, altres, volien la unitat d'Espanya. Havia altres, que amb un fals federalisme, defensaven també la unitat d'Espanya. Així mateix, altres, eren partidaris d'un referèndum pactat amb Espanya i volien una Espanya federal, clar que sense trencar-se gaire el cap per una reforma de la Constitució i de com podia ser possible el referèndum amb la monarquia parlamentària. (Aquests últims en el fons donen la mà a la unitat de la nació espanyola i al nacionalisme espanyol).

Per tot això, no porta cap fruit que encara ens parlin de vots i de que no vam guanyar amb vots.

No vaig a entrar en aquests debats poc productius.

Pacte de govern:

La situació actual és força complicada. Després de les penalitats passades, els ciutadans de Catalunya partidaris de la plena sobirania, veuen que no tenen president ni govern en actiu i van passant els mesos.

El passat és història i no vaig a mirar enrere a veure qui és més culpable. La responsabilitat és de tots. Tenim el que tenim i, diria que no podem retardar més temps un president i un govern per iniciar i portar a la pràctica la declaració d'intencions que va fer el Parlament de Catalunya encara que desobeeixi el Tribunal Constitucional (TC) i el govern d'Espanya.

Molts ciutadans de Catalunya no ho entenen. Això del M.H.P. Mas ja fa riure -i més als nacionalistes espanyols- i, la perplexitat es converteix en apatia i inhibició.

No hi ha cap justificació possible es miri com es miri. Res dóna la raó per anar a unes eleccions en Març de 2016. És més, alguns em semblen que estan cecs davant l'ofensiva del nacionalisme espanyol mitjançant el TC i el fons de liquiditat autonòmica, etc.

Hem d'esperar encara més temps els ciutadans de Catalunya patint l'atac jurídic i l'asfixia econòmica que ens imposa el govern d'Espanya?

Alguns es veu que no llegeixen els visques a la CUP pel seu No a en Mas? I es veu que no es pregunten d'on venen aquestes lloances.

No parlo de Mas, de CDC o de Democràcia i Llibertat, o d'ERC, o de les CUP. Parlo d'estimar Catalunya. I per aquest amor que sentim tots plegats els que creiem en aquesta nació, demano, el sacrifici de tots per aconseguir el pacte i anar endavant en aquesta hora tan transcendental pel nostre poble.

El pacte és necessari? Sí, perquè ara que les capes dirigents catalanes (Llegiu Biga, Lliga, CDC o Democràcia i Llibertat) han deixat d'adoptar solucions que prioritzen els seus interessos de classe en front dels interessos del país, no pot ser, que les classes subalternes (Llegiu Busca, ERC, CUP) ara vulguin prioritzar els seus interessos de classe en front dels interessos de Catalunya.

Què anem a fer al Congrés dels diputats o a Madrid en aquestes eleccions de 2015?

Podríem fer com les CUP i creure que aquesta no és la nostra pista? O que tal com anem no cal si no estem per la unitat a Catalunya?

El que em sembla clar, que si fem abstenció política perquè no creiem en Espanya, com si la fem per avorriment, com si votem en blanc, com si votem nul, sigui perquè no ens sentim representants pels partits catalans que es presenten, sigui perquè estem contra Espanya. Tot plegat a on va? Vull dir, no tenim la certesa que tot això sigui entès per Espanya o per algú. Ni tampoc tenim la certesa, de que tot el que hem dit, no acabi afavorint els partits majoritaris -o sigui, els nacionalistes espanyols partidaris de la unitat d'Espanya i del no reconeixement de Catalunya com a nació-.

Per tant, hem de votar en aquests moments encara que no ens agradi gens. I hem de votar CDC (Democràcia i Llibertat) o ERC!

Hem de fer Possible la Igualtat. Hem de Defensar el nostre vot perquè volem ser República Catalana.

Està clar, que España en seny ja es veu que la «ñ» ha passat a ser catalana!? Però deixant de banda les qüestions d'identitat nacional. De veritat creu algú que els del PP que són bons gestors econòmics o polítics?

Som la solució o «Somos la solución» té l'objectiu de fer fora Rajoy!? També diuen de portar el senat a Barcelona, dit això per la reforma de la Constitució cap el federalisme basat en què Catalunya és una peculiaritat que no serà nació i que no tindrà pacte fiscal!?

I·lusió o «Ilusión» és la suposada regeneració contra la corrupció deixant de banda que ja tenen corruptes. Aquests també volen una reforma constitucional, però basada en limitar competències autonòmiques.

En Comú Podem. El canvi no s'atura anirà coordinat amb Podemos. La defensa del referèndum la van fer tard, queda molt ben dita, però les preguntes són: Quina reforma constitucional faran, com serà possible fer el referèndum, què preguntaran i quin estat voldran?

Conclusions:

El més important al meu parer, és la unitat per la independència. Hem d'elegir un president i formar un govern per començar a caminar cap a la llibertat. Alguns poden creure que el M.H.P Mas és un passat esquitxat per la corrupció i les retallades econòmiques/socials i, per això continuen enrocats i fen assemblees per decidir què fan. Alguns poden creure que és necessari una Catalunya més social i igualitària. Però és que tenim temps?

Suposem que altres han estat marejant la perdiu i anant a pas de tortuga, però al final, s'han decidit.

Per favor, decidiu-vos per la independència! No perdem el temps!

Alguns creuen que les eleccions al març aniran bé, que no vindrà d'uns mesos, que el procés cap a la independència és imparable.

Igual sóc un pessimista i només veig incerteses. Igual crec que si no trobem aquesta unitat, en el mes de març ja no serà el mateix.

O igual, no votar el 20 d'aquest mes i no votar al març i deixa que tot es podreixi i que vagi a pitjor Catalunya!? Igual si això passa, els que encara dubten o creuen que si no lluiten per una Catalunya social i igualitària més val tenir el que tenim, igual, aleshores, s'adonen del seu error.

Relacionats